L’Època daurada de Hollywood I

con No hay comentarios

L’Època daurada de Hollywood I

 

 

Un recorregut per conèixer com funcionava el Hollywood més esplendorós en els seus millors anys

 

SINOPSI

Ha desaparegut fa dècades, però encara persisteix la idealitzada imatge que Hollywood continua essent un lloc màgic, habitat per homes i dones amb un status superior al normal. Probablement aquesta època no va existir mai, només en l’enganyosa foscor de les grans sales de cinema avui desaparegudes, però si hi ha uns anys en què podia haver ocorregut, aquesta va ser sens dubte la dels anys trenta i quarantes del segle passat

Va ser en aquells anys quan la Meca del Cinema es regia per allò que es coneix com l’star system, el “sistema de les estrelles” pel qual la gent anava al cinema per l’admiració que professava a una estrella, i no seguint criteris com el director o l’argument. Hollywood ho va tenir molt present des del principi i va crear al voltant de les seves estrelles una aureola fantàstica que encara ara continua fascinant a les noves generacions.

Aquesta conferència fa un breu recorregut sobre com funcionava la indústria d’aquells anys, i de quins van ser els gèneres que es van cultivar en una dècada marcada a Amèrica per la Gran Depressió, i que va ser capaç de proporcionar evasió i felicitat al barat preu d’una entrada de cinema.

El cinema d’aventures (Tarzán de los monos, 1932), els de gangsters (Los violentos años veinte, 1939), el de terror (Dràcula, 1931), el musical (El gran Ziegfield, 1936), o la comèdia (Una noche en la ópera, 1935) són algunes de les pel·lícules tractades en un veritable viatge a la infantesa

nightattheopera

 

– Títol original: “El cinema dels daurats anys 30. Primera Part”

– Any d’estrena: 2003

– Muntatge del director: 2005

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Johnny Weissmuller, Maureen O’Sullivan, James Cagney, Bela Lugosi, Groucho, Chicco i Harpo Marx, James Stewart, Jean Arthur, Judy Garland…

 

6EC5E6860

També et pot interessar

L’Època daurada de Hollywood II

con No hay comentarios

L’Època daurada de Hollywood II

 

 

Segona part del recorregut per conèixer com funcionava el Hollywood més esplendorós en els seus millors anys

 

SINOPSI

Encara persisteix la idealitzada imatge que Hollywood, la meca del cinema, continua essent un lloc gairebé màgic, habitat per homes i dones amb un status superior al normal, que durant bona part del segle passat van assolir l’estatus de deús. Probablement aquesta època no va existir mai, només en l’enganyosa foscor de les grans sales de cinema avui desaparegudes, però si hi ha uns anys en què podia haver ocorregut, aquesta va ser sens dubte la dels anys trenta i quarantes. Avui en dia, només queden les cendres d’allò que s’entenia per la fàbrica dels somnis que durant diverses generacions va alimentar les esperances i les il·lusions de milions d’espectadors d’arreu del món.

Aquesta conferència és la segona part d’una que fa un breu recorregut sobre com funcionava la indústria d’aquells anys, i de quins van ser els gèneres que es van cultivar en una dècada marcada a Amèrica per la Gran Depressió.

Centrada en l’any 1939, el millor any pel que fa a la collita cinematogràfica, i on es van estrenar títols com La diligencia, Adiós Mr. Chips, Caballero sin espada, Cumbres borrascosas, Amarga victoria, Ninotchka, Corazones indomables, Los violentos años veinte, La vida privada de Elizabeth y Essex, Esmeralda la zíngara, hi ha dues pel·lícules que destaquen especialment: El mago de Oz i Lo que el viento se llevó.

La sessió també analitza la importància del cinema en la Gran Depressió i en els anys immediatament posteriors a la Segona Guerra Mundial, amb títols com La rosa púrpura de El Cairo (1985) i The Majestic (1999).

purple_rose_of_cairo1

 

– Títol original: “El cinema dels daurats anys 30. Segona Part”

– Any d’estrena: 2003

– Muntatge del director: 2005

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Judy Garland, Clark Gable, Vivien Leigh, Mia Farrow, Martin Landau…

 

 

6EC5E6860

També et pot interessar

Walt Disney: entre la realitat i la llegenda

con No hay comentarios

Walt Disney: entre la realitat i la llegenda

 

Vida i obra d’una de les llegendes cinematogràfiques més iconogràfiques de la història del cinema

 

SINOPSI

Poques personalitats públiques hi ha al segle XX que hagin despertat admiracions i odis a parts iguals com Walter Elias Disney, en art Walt Disney. Fundador d’un imperi que encara avui continua essent un referent en el món de l’entreteniment familiar, la seva figura està carregada de llegendes urbanes que van sobrevivint al pas del temps, la més destacada de les quals és que està congelat.

D’incert origen (sempre s’ha especulat de si va néixer a Almería), Disney va aterrar a Hollywood a principis dels anys vint i només es va dedicar a l’animació quan va fracassar en el terreny de la direcció convencional. L’any 1923 funda la seva productora, que en pocs anys donarà figures tan icòniques com Mickey Mouse (1928), i les seves magnífiques “Silly Symphonies” (1929-1939). Amb la realització del seu primer llarg, Blancanieves y los siete enanitos (1937) es consolida un imperi que continuarà amb films com Pinocho (1940), Fantasía (1940), Dumbo (1941) o Bambi (1942). I després d’uns anys certament difícils, la ressurrecció vindrà amb un altre conte de fades, La Cenicienta (1949), a la que seguiran altres clàssics com Peter Pan (1953), La dama y el vagabundo (1955), La bella durmiente (1959), la creació dels famosos parcs d’atraccions, programes a la televisió i d’altres formes d’entreteniment.

La conferència s’endinsa en la vida i obra de l’anomenat “Mag de Burbank”, desmuntant creences errònies, aclarint misteris, i situant en la posició que mereix una de les figures més carismàtiques del cinema de tot el segle XX.

MTI2MDUwMjQ3NzMzNDYzMDUw

 

– Títol original: “Walt Disney: entre la realitat i la llegenda”

– Any d’estrena: 2002

– Muntatge del director: 2008

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Walt Disney, Roy Disney, Mickey Mouse, Blancaneus, Pinotxo, Ànec Donald, La Ventafocs…

 

 

6EC5E6860

També et pot interessar

El Cinema-Espectacle dels anys 50

con No hay comentarios

El Cinema-Espectacle dels anys 50

 

 

Una anàlisi del cinema dels anys 50’s quan la TV va fer que les pel·lícules fossin més grans que la pròpia vida.

 

SINOPSI

Acabada la Segona Guerra Mundial i amb el nou ordre polític que suposarà l’inici de la Guerra Freda, hi haurà tota una sèrie de canvis tecnològics, polítics, socials i econòmics que alteraran profundament la indústria cinematogràfica. El principal d’aquests canvis serà la irrupció de la televisió, que provocarà que entre 1950 i 1953 tanquin només als Estats Units 3.000 cinemes, i que els 90 milions d’espectadors que anaven setmanalment al cinema al 1948 baixessin a només 16 al 1955.

Les grans productores iniciaran llavors una ofensiva que consistirà en aportar un fet diferencial que no pogués trobar-se a la petita pantalla. I això es va traduir en innovacions tècniques, com la potenciació del color, l’aparició del Cinerama, el Cinemascope, el Todd-AO, i altres invents progressivament més precaris, com el 3D, l’Olorvisión, o el Percepto, on els espectadors vivien (sense voler-ho) l’emoció d’aquell cinema. Però a banda de tots aquests canvis, també serà el temps per a les grans històries, ambientades sobretot al passat. Serà doncs l’època de films com Quo Vadis (1951), La túnica sagrada (1953), Los diez mandamientos (1956) o Ben-Hur (1959).

Aquests seran els anys, doncs que es coneixeran com el cinema super-espectacle dels 50’s, aquell que està considerat com la màxima expressió del poder evocador del Hollywood Clàssic però que en el fons era el cant del cigne del sistema dels grans estudis, i d’una manera d’entendre el cinema (i la vida) que ja estava agonitzant.

La conferència explica aquesta història.

FF44C421-9FA5-AB47-7FE0650ABDE6E0B6

 

– Títol original: “El cinema super-espectacle dels anys 50’s”

– Any d’estrena: 2013

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Robert Taylor, Charlton Heston, Yul Brinner, Richard Widmark, Richard Burton, Vincent Price, Elizabeth Taylor…

 

6EC5E6860

També et pot interessar

El Cinema i el Mar

con No hay comentarios

El Cinema i el Mar

 

 

Un repàs a les pel·lícules que han tingut el mar com a protagonista o font d’inspiració

SINOPSI

Amb més de cent anys d’història, el cinema ha abraçat pràcticament tots els aspectes de l’existència humana. Aquí us proposem un d’ells, una part ben significativa d’allò que entenem per natura, que més enllà de la seva grandesa i bellesa, ha estat font d’inspiració d’artistes, i escenari de grans esdeveniments històrics: el mar.

Els oceans han estat escenari d’incomptables pel·lícules i aquí es proposa fer un recorregut des de diverses perspectives: la de l’aprenentatge, amb films com Capitanes intrépidos (1938), Viento en las velas (1970) o Buscando a Nemo (2003); la de l’aventura, especialment quan hi ha pirates pel mig, i amb mostres com El halcón del mar (1940) o Piratas del Caribe (2003); la del mar com a símbol de la llibertat, i amb títols com Mar adentro (2004) o 20.000 leguas de viaje submarino (1954).

El mar també es pot analitzar des de la seva vessant mitològica (La sirenita, 1989), religiosa (Los diez mandamientos, 1956), com a força incontrolable de la natura (La tormenta perfecta, 2000), o des de la vessant més romàntica, amb títols com Titanic (1997), amb Leonardo Di Caprio, o Tu y yo (1958), amb Cary Grant. Finalment, el mar també pot tenir una part cosmogònica, que s’ha pogut veure en pel·lícules tan destacades com El show de Truman (1999) o Más allá de los sueños (1998).

De títols i variants, doncs, n’hi ha tants com allò que inspira el mar: la seva infinitud.

titanic_movie_love_quote_21280859_answer_1_xlarge

 

– Títol original: “El cinema i el mar”

– Any d’estrena: 2007

– Muntatge del director: 2009

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Spencer Tracy, Freddie Bartholomew, Errol Flynn, Javier Bardem, James Mason, Charlton Heston, George Clooney, Leonardo Di Caprio, Kate Winslet, Cary Grant, Deborah Kerr…

 

6EC5E6860

També et pot interessar

Peter Pan: Orígens i variacions d’un mite clàssic

con No hay comentarios

Peter Pan: Orígens i variacions d’un mite clàssic

 

 

Un viatge per conèixer les interioritats, els secrets i la crua realitat d’un dels mites essencials que defineixen la infantesa

SINOPSI

El famós personatge popularitzat arran de les seves adaptacions cinematogràfiques és un dels icones infantils per excel·lència, que va molt més enllà d’allò que anomenem “conte”. Temes com negar-se a créixer, el viatjar al país de Mai Més, els nens perduts, o la relació d’amor i odi amb el capità Garfi, formen part de matèries i estudis psicològics, fins al punt que científicament es parla de la “síndrome de Peter Pan” i la “síndrome de Wendy”.

La conferència introdueix la vessant mitològica del personatge, el déu Pan, divinitat de pastors, ramats i boscos, que recorria l’Arcadia espantant nimfes (d’aquí, la paraula Pànic), i analitza la turmentada figura del seu creador, l’escocès James Mathew Barrie (1860-1937), que es va inspirar en una família real, els Llewelyn Davies i un dels seus cinc fills, Peter, per escriure la seva famosa història.

Estrenada en teatre l’any 1904, la sessió inclou apunts i escenes de les diverses variacions que s’han fet del mite, incloent la muda de 1924, la famosa de Walt Disney de 1953, i la de P. J. Hogan dirigida l’any 2003. També es comenten les diferents versions que se n’han fet, incloent la d’Steven Spielberg (Hook, 1991), o Marc Forster (Descubriendo nunca jamás, 2004).

Passats més d’un segle des de la seva estrena, Peter Pan continua més viu que mai en una societat com la nostra infantilitzada i immadura, que fa certa, encara que en un altre sentit, la famosa sentència de Barrie: “res interessant ens passa a partir dels 12 anys”.

hqdefault

 

– Títol original: “Peter Pan: orígens i variacions d’un mite clàssic”

– Any d’estrena: 2006

– Muntatge del director: 2007

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: James M. Barrie, Johnny Depp, Virginia Brown, Mary Brian, Walt Disney, Jeremy Sumpter, Dustin Hoffman, Gwyneth Paltrow…

 

 

6EC5E6860

També et pot interessar

1 3 4 5 6 7