Les pel·lícules que feien por als nostres avis

con No hay comentarios

Les pel·lícules que feien por als nostres avis

 

Un breu recorregut pel cinema de terror dels anys 30 i de com es va crear una mitologia que ha arribat fins als nostres dies.

 

SINOPSI

Encara que no ens agradi el cinema de terror, cal admetre la fascinació que des de sempre ha tingut en els espectadors, en part per constituir una evasió en temps difícils (el gènere sempre ha tingut més èxit en èpoques de crisi econòmiques), en part per exorcitzar les nostres propies pors instintives, quan aquestes les podem fins i tot “gaudir” sans i estalvis en una sala de cinema sabent que no ens passarà res.

Els precedents d’aquest terror “lúdic” no es troben en el cinema sinó al XVII, amb la invenció de la llanterna màgica (el més meravellós dels ginys que es coneixen com el precinema), i posteriorment, amb les fantasmagories, que a finals del segle XVIII oferien experiències interactives capaces d’atemorir al més valent dels espectadors.

L’adveniment del cinema, a finals del segle XIX, serà el punt de partida d’un gènere que es barreja primer amb el fantàstic. No serà fins a la Primera Guerra Mundial, però, amb l’expressionisme alemany i la consolidació d’una indústria cinematogràfia ben potent, quan el gènere fructifiqui, iniciant un primer període que arrenca l’any 1930, coincidint amb la Gran Depressió i en una productora de Hollywood que s’especialitzarà en el gènere, Universal Pictures.

Aquesta conferència analitza els orígens del cinema de terror, els seus elemens comuns (mad doctors, “monstres”, exotisme geogràfic però també temporal), i especialment allò que marcarà el gènere: una transgressió moral i sexual que desafiarà una societat no sempre preparada per veure determinats espectacles.

Dràcula (Tod Browning, 1931), Frankenstein (James Whale, 1931), La momia (Karl Freund, 1932), El hombre invisible (James Whale, 1933), El hombre y el monstruo (Rouben Mamoulian, 1931), La parada de los monstruos (Tod Browning, 1932), o King Kong (Merien C. Cooper, Ernest B. Schoedsack, 1933), són alguns dels títols que s’analitzen.

I encara que tots ells, quan els tornem a veure, només ens fan somriure, advertim que la conferència d’avui no és apta per a persones sensibles… 🙂

 

– Títol original: “Les pel·lícules que feien por als nostres avis”

– Any d’estrena: 2020

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Max Schreck, Conrad Veidt, Bela Lugosi, Boris, Karloff, Colin Clive, Claude Rains, Elsa Lanchester, Charles Laughton, Fredric March, Fay Wray…

 

 

6EC5E6860

També et pot interessar

Els primers compassos de les bandes sonores

con No hay comentarios

Els primers compassos de les bandes sonores

 

La reivindicació d’un patrimoni tan ignorat com extraordinari: el dels creadors de les primeres (grans) bandes sonores del Hollywood clàssic.

 

SINOPSI

Darrerament hem assistit a una progressiva incorporació a les sales de concerts de repertoris integrats per bandes sonores, una música fins fa pocs anys ignorada o fins i tot menyspreada per crítics i sovint, també, pels seus propis autors. I si bé és constatable que de moment es programa allò que és més popular i contemporani, també és cert que poc a poc es va descobrint un patrimoni musical fins ara ocult per aquells que no eren aficionats.

La música de les pel·lícules, allò que anomenem amb no massa exactitud “Bandes Sonores Originals”, no neix amb el cinema sonor, com es podria pensar. Ja les primeres sessions del Cinematògraf dels germans Lumière a finals del segle XIX, van incorporar un pianista, Emile Maraval, i amb els anys, el desenvolupament del cinema mut, la intuició que la música podia augmentar l’efecte dramàtic de les imatges, va provocar que productors i directors miressin d’incorporar-la a les projeccions.

No serà però fins a principis dels anys 30 i quan es comença a dominar les possibilitats del so, que sorgiran un grup de compositors, la majoria d’ells europeus, que crearan la “música de les pel·lícules” un so inconfusible que barreja la sofisticació del cinema de l’època, amb la grandesa, l’èpica, el drama o la comèdia.

Alguns d’aquests “pares” de les bandes sonores seran Max Steiner (Lo que el viento se llevó, 1939), Erich Wolfgang Korngold (Robin de los bosques, 1938), Alfred Newman (Cumbres borrascosas, 1939), Dimitri Tiomkin (Horizontes perdidos, 1937) o Franz Waxman (Rebeca, 1940). Ells no només seran l’avantsala d’una generació que encapçalaran als anys 40 Bernard Herrmann o Miklós Rozsa, sinó que també exerciran una influència que ha arribat fins als nostres dies i que serà la màxima responsable de la grandesa de la música, com en general, de l’art: que provoqui emoció.

Aquesta conferència explica aquests “primers compassos” d’aquesta música.

 

 

– Títol original: “Els primers compassos de les bandes sonores”

– Any d’estrena: 2021

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Camille Saint Saëns, Charles Chaplin, Max Steiner, Erich Wolfgang Korngold, Alfred Newman, Dimitri Tiomkin, Franz Waxman…

 

 

6EC5E6860

També et pot interessar

El Cinema i els Llibres

con No hay comentarios

El Cinema i els Llibres

 

Un passeig per la intensa relació entre cinema i literatura, i de com les pel·lícules han tractat els llibres que han sortit a la pantalla.

 

SINOPSI

La relació entre cinema i literatura es remunta des de ben bé els orígens del Setè Art. En èpoques tan primerenques com el 1896, els Germans Lumière ja produeixen una versió ben primitiva del Faust i tres anys més tard, el 1899, el pioner George Méliès roda una adaptació del famós conte de Perrault La Ventafocs.

Malgrat això, el trasllat de llibres a la pantalla no obeeix només a qüestions comercials. Des de principis de segle, el nou invent necessitava “legitimar-se” davant altra mena de públics que no fossin les classes populars, i és llavors quan sorgeix “Film d’Art”, un corrent que voldrà elevar de categoria el cinema adaptant fets històrics (L’assassinat del Duc de Guisa, 1908) o reconeguts textos literaris (El retorn d’Ulises, 1909).

Aquesta conferència, no tracta però, només això, sinó que se centra en aquelles pel·lícules que han retratat la importància del llibre en el saber universal però també l’enriquiment personal. Així, ja de ben petits i amb els films clàssics de Walt Disney com la Blancanieves y los siete enanitos (1937), La Cenicienta (1950) o La Bella Durmiente (1959) comencen tots amb un llibre obrint-se. I aquest motor iniciàtic el veiem en pel·lícules com La historia interminable (1985) o La princesa prometida (1987), per només citar dos exemples.

Poques biblioteques tan completes hem pogut admirar en cinema com les que surten retratades a la llegendària ciutat d’Alexandria del film Ágora (2009) o en una remota abadia, protagonista a El nombre de la rosa (1986). Les pel·lícules han reflectit la passió pels llibres com La carta final (1987), però també la silenciosa evocació de les biblioteques a Cielo sobre Berlín (1987). I també (per què no?), quan alguns llibres són qüestionats, com l’assaig sobre la poesia del doctor en filosofia J. Evans Pritchard mencionat a El club de los poetas muertos (1989), o fins i tot prohibits, com passa a en l’adaptació de la famosa obra de Ray Bradbury portada al cinema per Truffaut, Fahrenheit 451 (1966).

Aquesta conferència és una declaració de principis d’amor al cinema i a la literatura, i una proposta ben seriosa per desterrar per sempre el tòpic que “els llibres sempre són millors que les pel·lícules”.

 

– Títol original: “El Cinema i els Llibres”

– Any d’estrena: 2021

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Sean Connery, Christian Slater, Anthony Hopkins, Anne Bancroft, Robin Williams, Oscar Werner, Harrison Ford, Bruno Ganz, John Gielgud, Cyri Cusack…

 

 

6EC5E6860

També et pot interessar

Els orígens de Hollywood. A la recerca del somni americà

con No hay comentarios

Els orígens de Hollywood. A la recerca del somni americà

La història de com la meca del cinema va ser creada per un reduït grup d’immigrants europeus i jueus a la recerca del somni americà.

SINOPSI

Passades vàries dècades de la seva desaparició com a epicentre de la meca del cinema, el cert és que la imatge que encara evoquem del vell Hollywood continua essent la d’un lloc màgic i fascinant, que va ser creat ara tot just fa poc més de cent anys, i que durant bona part del segle XX va ser, no només el millor fabricant de somnis per a milions d’espectadors d’arreu del món, sinó també el millor missatger d’una Nordamèrica idealitzada, on a través d’una pantalla de cinema tot semblava més gran, més maco i més modern a ulls d’una Europa destrossada per un parell de guerres mundials.

El més curiós de tot és que els impulsors de la creació de Hollywood van ser un reduït grup d’immigrants jueus que a finals del segle XIX venien d’Alemanya (com Carl Laemmle), Hongria (Adolph Zukor, William Fox), Polònia (els germans Warner) o Rússia (Louis B. Mayer), i que fugint de la gana i la misèria que els garantia la vella Europa, van travessar l’oceà amb uns pocs dòlars a la butxaca a la recerca del seu somni americà.

I començant en un negoci gens respectable com era el cinema quan encara era una espectacle de barraca només apte per a les classes més populars, van anar obrint-se camí desafiant el monopoli del cinema d’Edison, fins arribar a un barri de Los Angeles anomenat Hollywood, on es garantia sol gairebé tots els dies de l’any. I allí, sense estudis ni formació acadèmica, però amb tenacitat, esperit comercial i una voluntat de ferro, aquests emigrants europeus van crear la major màquina d’entreteniment que el món hagi conegut mai.

Aquesta conferència ens descobreix la figura d’aquests homes que van ser els futurs fundadors de la Universal Pictures, la Paramount, la 20th Century Fox, la Warner Bros i la Metro Goldywn Mayer entre d’altres productores.

Però també és un tribut a tots ells. 

– Títol original: “Els orígens de Hollywood. A la recerca del somni americà”

– Any d’estrena: 2019

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Carl Laemmle, Adolph Zukor, William Fox, els germans Warner, Louis B. Mayer, Thomas Alva Edison, Harvey Henderson, Daida Hartell…

6EC5E6860

També et pot interessar

El futur que ens espera (segons el cinema)

con No hay comentarios

El futur que ens espera (segons el cinema)

Un recorregut per les pel·lícules que han imaginat allò que vindrà, i de com aquestes previsions han anat fallant (o no).

SINOPSI

Quan analitzem com el cinema ha tractat allò que anomenem “futur”, ens trobem amb una conclusió bona i una dolenta: la dolenta és que en la immensa majoria dels casos, el futur retratat en cinema és un desastre. La bona és que, fins ara, gairebé totes les pel·lícules que han retratat el futur s’han equivocat.

I és que el cinema ha estat un dels millors instruments per imaginar l’esdevenir de la humanitat. La seva capacitat d’inventiva, ja intuïda per George Méliès, un dels peoners del cinema, a partir del moment en què les pel·lícules no tenien perquè reflectir la realitat sinó, senzillament, crear-ne una altra, ha propiciat que des dels orígens del cinema, directors, creadors i guionistes hagin especulat sobre com serà el futur.

A l’hora de fer un recorregut per aquests anys que ens esperen, però, cal anar en compte: perquè més enllà de la imaginació, hi ha altres elements que hem de valorar, el principal dels quals, és que el cinema ha reflectit les problemes de l’època en què va ser feta la pel·lícula, de manera que amb els anys, els problemes han canviat, però allò que s’ha filmat ha quedat com a testimoni dels neguits del passat.

Aquesta conferència fa un recorregut pel futur que ha reflectit el cinema, hagi o no passat, però d’una manera original: no a partir de les pel·lícules (de la més antiga a la més moderna), sinó a partir d’aquest futur imaginat (del més proper al més remot). Comprovarem, doncs, si allò que es deia ha acabat complint-se o no en pel·lícules com: Metrópolis (ambientada a l’any 2000), 2001, una odisea del espacio (2001), Regreso al futuro II (2015), Blade Runner (2019), Cuando el destino nos alcance (2022), Gattaca (2030), El dormilón (2174), Matrix (2199), Planeta prohibido (2257), Wall·E (2805), o El tiempo en sus manos (802.701), entre d’altres.

 

– Títol original: “El futur que ens espera (segons el cinema)”

– Any d’estrena: 2018

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Will Smith, Michael J. Fox, Joaquim Phoenix, Harrison Ford, Charlton Heston, Clive Owen, Tom Cruise, Woody Allen, Keanu Reeves

6EC5E6860

També et pot interessar

Un viatge a Londres a través del Cinema

con No hay comentarios

Un viatge a Londres a través del Cinema

Un recorregut per algunes de les pel·lícules més famoses de la història rodades o ambientades en una de les capitals del món.

SINOPSI

Si Nova York és la capital del món, París la d’Europa, i Roma, la Città Eterna, la capital britànica és un centre neuràlgic en les arts, el comerç, l’educació, l’entreteniment, la moda, la finances i el turisme.

Turísticament, és una de les ciutats més visitades del món amb diversos monuments declarats patrimoni de la humanitat. Però el que fa Londres diferent és el caràcter anglès, flemàtic, irònic, correctíssim, tradicional, que s’ha acabat convertint en un tòpic, gràcies, en bona part, a la cultura popular. Més que en cap altra ciutat del món, hi ha un munt de personatges reals o ficticis que hi viuen i que l’han aconvertit en un reclam.

Aquesta conferència va adreçada tant a aquells que ja coneixen la ciutat com els que no l’han visitat, i proposa fer un recorregut pel seu centre visitant alguns dels llocs que han estat escenaris, en la ficció o en la realitat, d’algunes de les pel·lícules més famoses de la història del cinema.

Així doncs, es visita The Globe Theatre, on Shakespeare va estrenar algunes de les seves obres, però també el Big Ben, el 10 de Downing Street, on viu el Primer Ministre; la National Gallery, que acull una extraordinària pinacoteca, i el barri de Portobello Road. I visitarem els llocs on hi van viure personatges com Sherlock Holmes, Phileas Fogg (el protagonista de La volta al món en 80 dies), Henry Higgins (el de My Fair Lady), o la família Banks, que va acollir una temporada Mary Poppins. I ho farem de la mà de pel·lícules com Peter Pan (1953), El discurso del rey (2010), Love Actually (2003), Skyfall (2012), o Harry Potter y la piedra filosofal (2001), entre moltes d’altres.

Queden naturalment moltes, moltíssimes pel·lícules per visitar però l’antologia és suficientment representativa per transmetre la idea que, encara que no l’haguem visitat, Londres és una ciutat que ha acabat esdevenint un personatge més de les pel·lícules on ha servit d’escenari.

 

– Títol original: “Un viatge a Londres a través del Cinema”

– Any d’estrena: 2016

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Hugh Grant, Daniel Craig, David Niven, Cantinflas, Colin Firth, Geoffrey Rush, Rex Harrison, Audrey Hepburn, Julia Roberts…

6EC5E6860

També et pot interessar

1 2 3 4 7