con No hay comentarios

L’esplendor de les bandes sonores del cinema clàssic

 Segona part de la història de les bandes sonores

 

SINOPSI

L’estrena de la supèrbia partitura de Max Steiner per Lo que el viento se llevó (Victor Fleming, 1939), marca un punt d’inflexió en la història de les bandes sonores, quan tota una primera generació de músics, la majoria d’ells, procedents de la vella Europa (el mencionat Steiner, Erich Wolfgang Korngold, Franz Waxman, Dimitri Tiomkin, Alfred Newman…) desembarcaran a Hollywood creant un “so” ben especial que defineix el cinema d’aquells anys.

A principis de la dècada següent, dos músics engrandiran encara més l’Olimp d’aquests artistes: el nord americà d’origen rus i jueu Bernard Herrmann (Ciudadano Kane, Viaje al centro de la tierra, Psicosis), i l’hongarès Miklós Rózsa (El ladrón de Bagdad, Perdición, Ben-Hur). En els gèneres en els quals treballaran (drama, romàntic, ciència-ficció i suspens el primer; i cinema negre, aventures i cinema de gran espectacle el segon), representaran dos dels noms capdavanters d’aquells anys, la carrera dels quals s’allargarà fins ben entrats els anys 70. A aquests noms s’hi afegirà un tercer, Victor Young (La vuelta al mundo en 80 días, El hombre tranquilo, Scaramouche), que morirà prematurament.

Però en aquells anys també hi ha un altre gènere que aportarà un gran bagatge musical: el western. Moltes pel·lícules estan associades a un tema musical, amb músics com Dimitri Tiomkin (Sólo ante el peligro), Alfred Newman (La conquista del oeste) o Max Steiner (Centauros del desierto).

A començaments dels 50, dos noms (els dos americans) conrearan el jazz aplicat a les bandes sonores (Alex North a Un tranvía llamado deseo i Elmer Bernstein a El hombre del brazo de oro), i els dos desenvoluparan una carrera que comptarà amb incursions al superespectacle: Cleopatra en el cas de North i Los diez mandamientos en el cas de Bernstein, per només citar dos exemples.

De tots aquests anys, d’aquests grans noms, se’n parla en aquesta segona conferència d’aquest cicle sobre la història de les bandes sonores, on, en el fons, s’evoquen algunes de les músiques que van forjar la nostra educació sentimental.

 

 

– Títol original: “L’esplendor de les bandes sonores del cinema clàssic”

– Any d’estrena: 2022

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Bernard Herrmann, Miklós Rózsa, Max Steiner, Franz Waxman, David Raksin, Victor Young, Dimitri Tiomkin, Alfred Newman, Alex North, Elmer Bernstein…

 

 

6EC5E6860

També et pot interessar