Walt Disney i els contes de fades

con No hay comentarios

Walt Disney i els contes de fades

No tots els contes de fades són per a nens. I ni Walt Disney va ser tan cruel ni tampoc és tan ensucrat com ens han fet creure.

 

SINOPSI

Hi ha la creença popular que els contes de fades són històries innocents amb princeses que somnien amb prínceps blaus, ocellets que entonen cançonetes ensucrades, i fades que fan encanteris, convertint carbasses amb carrosses. La idea ha estat sobretot reforçada per les versions en cinema que n’ha fet Walt Disney, on, paradoxalment, se l’ha criticat tant per endolcir massa les històries originals, com ser també el creador d’alguns dels malsons més traumàtics de la nostra infantesa.

En realitat, però, els contes de fades són més perversos del que podríem arribar a pensar, entre d’altres qüestions, perquè no estaven originàriament dirigits a una audiència infantil i no estalviaven elements morbosos (incest, canibalisme, tortures), per fer-los més atractius a les audiències a les quals anaven dirigits.

Aquesta conferència tracta la relació que Walt Disney ha tingut amb els contes de fades i com bona part de la producció que va fer en vida (1923-1966) adaptava alguns d’aquests contes endolcint-los per a unes audiències però mantenint (d’amagat, això sí), alguns elements inquietants.

La sessió intenta delimitar què és el que entenem per un conte de fades, establint aquells elements comuns (universalitat, oralitat, atemporalitat, personatges arquetípics, existència de la màgia, finals feliços), i com els podem distingir dels mites, les faules, les llegendes o els simples contes. I també es fa un recorregut per alguns pels principals autors de contes, no només els més coneguts (Charles Perrault, els germans Grimm, Hans Christian Andersen), sinó també d’altres que en van ser precursors com Giambattista Basile, Gianfrancesco Straparola da Caravaggio, la Baronesa d’Aulnnoy o Charlotte Rose de la Force.

Finalment, es fa una comparació entre les versions “originals” i els adaptacions cinematogràfiques dels tres contes de fades canònics de Disney: Blancaneus i els set nans (1937), La Ventafocs (1950) i La bella dorment (1959).

Lluny de pensar que els contes de fades són patrimoni exclusivament infantil, doncs, aquesta conferència intenta aprofundir en aquest apassionant terreny ple d’encanteris, sorpreses i on els finals no sempre són feliços…

 

– Títol original: “Walt Disney i els contes de fades”

– Any d’estrena: 2021

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Walt Disney, Alexander Zick, Gianfrancesco Straparola, Giambattista Basile, Baronessa d’Aulnoy, Charlotte Rose de la Force, Charles Perrault, Germans Grimm, Hans Christian Andersen…

 

 

6EC5E6860

També et pot interessar

Diccionari del Cinema Negre (A-L)

con No hay comentarios

Diccionari del Cinema Negre (A-L)

 

Primera part, en forma de diccionari, de les principals claus per entendre el cinema negre.

 

SINOPSI

En l’imaginari col·lectiu, quan parlem del cinema negre de seguida ens vénen al cap una sèrie de constants identificatives que s’acosten a uns arquetipus: detectius amargats amb tendència a la beguda, femmes fatales que utilitzen als homes, pistoles fumejants, carrers mullats, llums de neó, crims sense resoldre i uns finals que inevitablement concorren a una fatalitat que s’endevina des del principi de la pel·lícula.

Però, com acostuma a passar, hi ha quelcom més que tot això, i si analitzem el context històric en què es van rodar la immensa majoria d’aquestes pel·lícules,  ens trobarem amb una actitud vital que ens pot proporcionar molta informació del moment en què el gènere triomfava. No és casual que sigui precisament el món de després de la Segona Guerra Mundial, amb una sèrie de valors que durant generacions semblaven immutables, que s’ensorren pels horrors viscuts. Però també la incertesa d’un futur que no s’endevina gens esplendorós, i un present, amarat d’una angoixa existencial, que en cinema es traduirà, entre altres elements, en l’esplendor d’aquest gènere.

Aquesta és la primera de dues conferències que proposa un acostament al cinema negre recorrent totes les lletres de l’abecedari, talment com ho va fer l’escriptora Sue Grafton al seu “Alfabet del Crim”. Així, cada lletra defineix un terme que ens ajuda a entendre la història, les constants, els intèrprets i les principals definicions del gènere. Començant per la A d’Acotació i acabant amb la L de Laura (la magnífica pel·lícula d’Otto Preminger), aquesta primera conferència parla dels seus actors més característics (amb la B de Bogart), els creadors de les principals pel·lícules (D de Directors), els autors de les novel·les que les van inspirar (E d’Escriptors), el gènere que ho va començar tot (G de Gàngsters), o el destí que els acaba arrossegant a tots (F de Fatalitat), entre d’altres.

I per tant, no hi falten ni Humphrey Bogart, Dana Andrews o Burt Lancaster. Ni tampoc El halcón maltés (1941), El cartero siempre llama dos veces (1946), o La Jungla del asfalto (1950).

I és que, malgrat que ja estigui allunyat en el temps, la influència del cinema negre encara està ben present als nostres dies.

 

– Títol original: “Diccionari del Cinema Negre (A-L)”

– Any d’estrena: 2022

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Humphrey Bogart, Lana Turner, Burt Lancaster, Edmond O’Brien, Paul Muni, William Powell, Sterling Hayden, Edward G. Robinson, Lauren Bacall, Dana Andrews…

 

 

6EC5E6860

També et pot interessar

Diccionari del Cinema Negre (M-Z) 

Més Informació

Diccionari del Cinema Negre (M-Z)

con No hay comentarios

Diccionari del Cinema Negre (M-Z)

 

Segona part de les principals claus per entendre el cinema negre en forma de diccionari (M-Z)

 

SINOPSI

Segona i darrera part de la conferència que amb el mateix nom, “Diccionari del Cinema Negre (A-L)”, pretén aportar una completa radiografia del gènere repassant les seves constants més característiques a través de les inicials de la segona meitat de l’abecedari, el que abraça des de la lletra M (de Moralitat) a la Z (de final).

I és que el cinema negre és quelcom més que una col·lecció d’arquetipus protagonitzats per cínics detectius i perverses femmes fatales ambientats en grans urbs deshumanitzadores. Tot i que té diversos antecedents, el gènere sorgeix en un període molt concret del segle XX (els anys 40, en plena Segona Guerra Mundial), i, a causa en part dels horrors del conflicte bèl·lic, però d’altres que s’hi afegiran, s’acabarà fixant en els aspectes més foscos de la societat (les presons, el món de la boxa), fins i tot la que sembla que hauria de ser més respectable (la policia o la justícia).

Per primera vegada en la història del cinema, doncs, una ambigüitat moral, unes atmosferes malsanes, unes vides marcades per la fatalitat i uns finals que seran inevitablement tràgics, presidiran un tipus de cinema que s’allargarà fins a finals dels anys 50 amb la magnífica Sed de mal (Orson Welles, 1958), encara que la seva influència arriba fins als nostres dies.

En aquesta segona conferència es repassen, entre d’altres, els inicis del gènere (O d’Origen), alguns dels seus films més destacats, com Perdición (Billy Wilder, 1944), Rififí (Jules Dassin, 1955) o El tercer hombre (Carol Reed, 1950); les principals actrius que van interpretar films ben destacats (Rita Hayworth, Barbara Stanwick, Veronica Lake), i altres característiques que marcaran aquest tipus de cinema, com la V de Violència, la U d’Urbs, o la X de Xantatge.

Malgrat tocar elements tan sòrdids, són difícils d’explicar les causes de la pervivència del gènere: potser per la seva ambiguitat, potser pel desencís inherent a l’època en què es van fer, potser perquè reflecteixen, malgrat tot, el glamur del vell Hollywood, o potser perquè, com el falcó maltès, són pel·lícules que estan rodades amb el material del qual estan fets els somnis.

 

– Títol original: “Diccionari del Cinema Negre (M-Z)”

– Any d’estrena: 2022

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Fred MacMurray, Barbara Stanwick, Dana Andrews, Joan Bennett, Rita Hayworth, Orson Welles, Joseph Cottten, Richard Widmark, Lee Marvin, Kirk Douglas…

 

 

6EC5E6860

També et pot interessar

Diccionari del Cinema Negre (A-L)

Més Informació

Un viatge a Londres a través del Cinema

con No hay comentarios

Un viatge a Londres a través del Cinema

Un recorregut per algunes de les pel·lícules més famoses de la història rodades o ambientades en una de les capitals del món.

SINOPSI

Si Nova York és la capital del món, París la d’Europa, i Roma, la Città Eterna, la capital britànica és un centre neuràlgic en les arts, el comerç, l’educació, l’entreteniment, la moda, la finances i el turisme.

Turísticament, és una de les ciutats més visitades del món amb diversos monuments declarats patrimoni de la humanitat. Però el que fa Londres diferent és el caràcter anglès, flemàtic, irònic, correctíssim, tradicional, que s’ha acabat convertint en un tòpic, gràcies, en bona part, a la cultura popular. Més que en cap altra ciutat del món, hi ha un munt de personatges reals o ficticis que hi viuen i que l’han aconvertit en un reclam.

Aquesta conferència va adreçada tant a aquells que ja coneixen la ciutat com els que no l’han visitat, i proposa fer un recorregut pel seu centre visitant alguns dels llocs que han estat escenaris, en la ficció o en la realitat, d’algunes de les pel·lícules més famoses de la història del cinema.

Així doncs, es visita The Globe Theatre, on Shakespeare va estrenar algunes de les seves obres, però també el Big Ben, el 10 de Downing Street, on viu el Primer Ministre; la National Gallery, que acull una extraordinària pinacoteca, i el barri de Portobello Road. I visitarem els llocs on hi van viure personatges com Sherlock Holmes, Phileas Fogg (el protagonista de La volta al món en 80 dies), Henry Higgins (el de My Fair Lady), o la família Banks, que va acollir una temporada Mary Poppins. I ho farem de la mà de pel·lícules com Peter Pan (1953), El discurso del rey (2010), Love Actually (2003), Skyfall (2012), o Harry Potter y la piedra filosofal (2001), entre moltes d’altres.

Queden naturalment moltes, moltíssimes pel·lícules per visitar però l’antologia és suficientment representativa per transmetre la idea que, encara que no l’haguem visitat, Londres és una ciutat que ha acabat esdevenint un personatge més de les pel·lícules on ha servit d’escenari.

 

– Títol original: “Un viatge a Londres a través del Cinema”

– Any d’estrena: 2016

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Hugh Grant, Daniel Craig, David Niven, Cantinflas, Colin Firth, Geoffrey Rush, Rex Harrison, Audrey Hepburn, Julia Roberts…

6EC5E6860

També et pot interessar

“Blancaneus i els set nans”, la bogeria de Disney

con No hay comentarios

“Blancaneus i els set nans”, la bogeria de Disney

La increïble i fascinant història de com es va fer la primera pel·lícula d’animació de Walt Disney Productions.

SINOPSI

Amb ella va començar tot. Sense la Blancaneus i els set nans (1937) no existiria ni en Pinotxo (1940), ni Dumbo (1941), ni la Ventafocs (1950), ni la Bella Dorment (1959), perquè el seu èxit va propiciar que s’acabés de cimentar un imperi creixent, el de Walt Disney Productions, que des de feia deu anys només havia fet que créixer.

“No oblidem que tot va començar amb un ratolí”, acostumava a dir Disney en referència a Mickey Mouse. I certament, des de la seva primera aparició publica, al 1928, el famós productor s’havia anat imposant reptes cada vegada més ambiciosos: a l’aparició d’altres personatges, a principis dels anys trenta, com Donald, Goofy o Pluto, i d’una sèrie de curts cada vegada més perfeccionats, les “Silly Symphonies” (1929-1939), es va anar veint que el pas més lògic seria el de la realització d’un llargmetratge animat.

Concebuda en plena Gran Depressió americana, doncs, el risc de produir Blancaneus i els set nans va ser enorme i el seu ambiciós plantejament i un pressupost que es va acabar desbocant, van fer que l’aventura fos considerada “la bogeria de Disney”. Més de 600 dibuixants, la utilització del Technicolor, l’ús de la càmera multiplà, encara experimental i que proporcionava una extraordinària profunditat a l’acció, i el gran repte de fer creïble un conte de fades explicat en dibuixos, només van ser alguns dels obstacles que va afrontar Disney. Els esforços van valdre la pena: una qualitat artística mai assolida fins llavors, un èxit descomunal i la demostració que les pel·lícules d’animació també podien ser per grans.

En aquesta conferència analitzem aquest primer llargmetratge de la famosa companyia i també com aquesta gesta sense precedents va revolucionar el cinema d’animació. Per tot això, no només està considerada unànimement com una de les millors pel·lícules de la història del cinema, sinó que en certa manera, va forjar records que van acabar marcant la nostra infantesa.

 

– Títol original: “Blancaneus i els set nans”, la bogeria de Disney

– Any d’estrena: 2016

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Walt Disney, Roy Disney, Margherite Clark, Gustaf Tenggren, Janet Gaynor, Douglas Fairbanks, Joan Crawford, Albert Hurter, Joe Grant…

6EC5E6860

També et pot interessar

Els millors petons de la història del Cinema

con No hay comentarios

Els millors petons de la història del Cinema

Una antologia -necessàriament incompleta- d’algunes de les millors escenes romàntiques de la història del cinema

SINOPSI

Més enllà de l’art i l’entreteniment que representen, el cinema no ha deixat de ser, al llarg de la seva curta però intensíssima història, la projecció de les nostres il·lusions i sovint, el millor vehicle que ha sabut sublimar els desitjos romàntics. Durant dècades, els actors i les actrius de Hollywood han estat el paradigma d’un romanticisme idalitzat i perfecte que, tot sia de pas, també ha estat pervers, a l’arribar a pensar que allò que veiem a les pel·lícules també podia succeir a la vida real. Però no importa, perquè una bona pel·lícula acabada amb un bon petó entre els seus protagonistes, acostuma a ser la millor teràpia.

En aquest sentit, el cinema és, una vegada més, el mirall on s’hi reflecteix una societat, sigui com concebeixi l’amor, les relacions de parella, el romanticisme o fins i tot l’erotisme.

Aquesta conferència proposa fer un recorregut per algunes de les millors escenes romàntiques de la història del cinema, en una antologia que no per necessàriament incompleta, és prou representativa del què ha estat l’amor al Setè Art.

Des del primer petó que es va veure en una pantalla que va escandalitzar per la seva amoralitat, (The kiss, 1896), on només s’hi veien dos actors besant-se, la conferència fa un recorregut per les diverses fases del romanticisme: començant per l’amor juvenil (Romeo y Julieta, 1968), continuant per l’amor predestinat (Titanic, 1997), l’amor impulsiu (Una habitación con vistas, 1985), l’amor equívoc (Con faldas y a lo loco, 1959), o l’amor matrimonial (Qué bello es vivir, 1946).

També es contemplen altres tipus de relacions, ja molt més complicades, com l’amor adúlter (De aquí a la eternidad, 1953), o l’amor cínic (Lo que el viento se llevó, 1939). Finalment, també s’analitzen històries on s’ha pogut veure amor veritable (Adivina quién viene esta noche, 1967), sense oblidar-nos de l’amor cinèfil (Cinema Paradiso, 1989), entre d’altres.

 

– Títol original: “Els millors petons de la història del Cinema”

– Any d’estrena: 2017

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Clark Gable, Vivien Leigh, James Stewart, Burt Lancaster, Deborah Kerr, Spencer Tracy, Katharine Hepburn, Leonardo DiCaprio, Kate Winslet…

6EC5E6860

També et pot interessar

1 2