“Casablanca”, sempre ens quedarà el mite

con No hay comentarios

“Casablanca”, sempre ens quedarà el mite

 

Com es va forjar una de les pel·lícules més llegendàries del segle XX i una de les més grans històries d’amor que el món ha conegut mai.

SINOPSI

Casablanca pertany a l’elitista grup de pel·lícules que no només han superat el pas del temps sinó que s’han acabat convertint en un referent cinematogràfic i cultural de tot el segle XX. Sobre ella s’han escrit centenars d’articles i llibres, s’han realitzat novel·les i sèries que han tractat d’allargar el mite, s’han perpetrat paròdies, i als llistats que s’han fet dels films més estimats de la història acostuma a estar entre les primeres posicions.

I això que s’ha dit que va ser fruit de la improvisació, que els seus guionistes no sabien com acabar la història, i que, en el millor dels casos, va ser una més de les moltes pel·lícules que va estrenar Hollywood en els turbulents anys de la Segona Guerra Mundial. Malgrat que alguns crítics s’entossudeixen en trobar-li defectes, alguna cosa tindrà perquè hagi esdevingut una pel·lícula mítica, on malgrat l’implacable pas dels anys, els canvis de modes i de costums, acabi pervivint aquesta dramàtica història d’amor universal en un món que s’enfonsa.

Hi ha moltes altres històries més a banda de la que s’explica a Casablanca. De com Humphrey Bogart va canviar la seva trajectòria artística arran de la pel·lícula, de com va anar d’un pèl que “As time goes by” no sonés al film, i de com en Sam, el pianista, en realitat no sabia tocar el piano. Però també de com més enllà de ser una producció més de l’immens engranatge del Hollywood més esplendorós, no va deixar de ser una fantàstica metàfora del somni americà que amb els anys seria la llavor d’una de les obres més conegudes de Woody Allen: Sueños de un seductor (1972).

Algú va dir en certa ocasió: “No confieu en ningú que no estimi Casablanca”. De ben segur que és una simpàtica exageració, però passats més de 75 anys des de la seva estrena, la pel·lícula continua essent una llegenda.

En aquesta conferència es parla de com es va forjar aquesta llegenda. 

– Títol original: “”Casablanca”, sempre ens quedarà el mite”

– Any d’estrena: 2018

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Humphrey Bogart, Ingrid Bergman, Paul Henreid, Michael Curtiz, Hal B. Wallis, Max Steiner, Claude Rains, Conrad Veidt, Woody Allen…

6EC5E6860

També et pot interessar

“Blancaneus i els set nans”, la bogeria de Disney

con No hay comentarios

“Blancaneus i els set nans”, la bogeria de Disney

La increïble i fascinant història de com es va fer la primera pel·lícula d’animació de Walt Disney Productions.

SINOPSI

Amb ella va començar tot. Sense la Blancaneus i els set nans (1937) no existiria ni en Pinotxo (1940), ni Dumbo (1941), ni la Ventafocs (1950), ni la Bella Dorment (1959), perquè el seu èxit va propiciar que s’acabés de cimentar un imperi creixent, el de Walt Disney Productions, que des de feia deu anys només havia fet que créixer.

“No oblidem que tot va començar amb un ratolí”, acostumava a dir Disney en referència a Mickey Mouse. I certament, des de la seva primera aparició publica, al 1928, el famós productor s’havia anat imposant reptes cada vegada més ambiciosos: a l’aparició d’altres personatges, a principis dels anys trenta, com Donald, Goofy o Pluto, i d’una sèrie de curts cada vegada més perfeccionats, les “Silly Symphonies” (1929-1939), es va anar veint que el pas més lògic seria el de la realització d’un llargmetratge animat.

Concebuda en plena Gran Depressió americana, doncs, el risc de produir Blancaneus i els set nans va ser enorme i el seu ambiciós plantejament i un pressupost que es va acabar desbocant, van fer que l’aventura fos considerada “la bogeria de Disney”. Més de 600 dibuixants, la utilització del Technicolor, l’ús de la càmera multiplà, encara experimental i que proporcionava una extraordinària profunditat a l’acció, i el gran repte de fer creïble un conte de fades explicat en dibuixos, només van ser alguns dels obstacles que va afrontar Disney. Els esforços van valdre la pena: una qualitat artística mai assolida fins llavors, un èxit descomunal i la demostració que les pel·lícules d’animació també podien ser per grans.

En aquesta conferència analitzem aquest primer llargmetratge de la famosa companyia i també com aquesta gesta sense precedents va revolucionar el cinema d’animació. Per tot això, no només està considerada unànimement com una de les millors pel·lícules de la història del cinema, sinó que en certa manera, va forjar records que van acabar marcant la nostra infantesa.

 

– Títol original: “Blancaneus i els set nans”, la bogeria de Disney

– Any d’estrena: 2016

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Walt Disney, Roy Disney, Margherite Clark, Gustaf Tenggren, Janet Gaynor, Douglas Fairbanks, Joan Crawford, Albert Hurter, Joe Grant…

6EC5E6860

També et pot interessar

Com es va forjar una llegenda: “Lo que el viento se llevó”

con No hay comentarios

Com es va forjar una llegenda:

“Lo que el viento se llevó”

 

L’apassionant història que hi ha al darrera de la realització de la pel·lícula més famosa de tots els temps.

 

SINOPSI

L’any 1939 va ser un gran any per la indústria de Hollywood. Segons els experts, el millor del que avui considerem el “daurat”, de quan a la pantalla no hi sortien actors i actrius, sinó deus i deeses. Aquell va ser l’any de l’estrena d’El mago de Oz, però també de La diligencia, Cumbres borrascosas, La solterona, Adiós Mr. Chips, Ninotchka, o Caballero sin espada. Però totes aquestes pel·lícules queden a un segon pla davant la pel·lícula que ha acabat esdevenint el film més famós de tots els temps: Lo que el viento se llevó.

A aquestes alçades, pot costar entendre per les noves generacions, el ressò que en el seu moment va tenir, i que en bona part encara conserva. Però tot es deu a la tenacitat i entusiasme d’un productor independent de Hollywood, David O. Selznick, el que la va portar a bon terme, després d’innombrables dificultats, com la recerca d’una actriu protagonista que no acabava de sortir mai, 17 guionistes, 5 directors i un pressupost que es va acabar desbocant a més de 5 milions de dòlars de l’epoca. Clark Gable, Vivien Leigh, Olivia de Havilland i Leslie Howard en serien els protagonistes, en una pel·lícula que va ser beneïda amb 8 Òscars més dos d’especials, i que el temps ha acabat mitificant, aconvertint-la en símbol d’una època daurada de fer cinema que no tornarà mai més, talment com les elegants festes del vell sud amb carruatges, mirinyacs, pameles, criades negres i barbacoes.

Aquesta conferència tracta de com es va forjar aquesta llegenda.

470901728

 

– Títol original: “Com es va forjar una llegenda: ‘Lo que el viento se llevó’”

– Any d’estrena: 2014

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Clark Gable, Vivien Leigh, Leslie Howard, Olivia de Havilland, George Cukor, David O. Selznick, Sidney Howard, Max Steiner…