Els orígens de Hollywood. A la recerca del somni americà

con No hay comentarios

Els orígens de Hollywood. A la recerca del somni americà

La història de com la meca del cinema va ser creada per un reduït grup d’immigrants europeus i jueus a la recerca del somni americà.

SINOPSI

Passades vàries dècades de la seva desaparició com a epicentre de la meca del cinema, el cert és que la imatge que encara evoquem del vell Hollywood continua essent la d’un lloc màgic i fascinant, que va ser creat ara tot just fa poc més de cent anys, i que durant bona part del segle XX va ser, no només el millor fabricant de somnis per a milions d’espectadors d’arreu del món, sinó també el millor missatger d’una Nordamèrica idealitzada, on a través d’una pantalla de cinema tot semblava més gran, més maco i més modern a ulls d’una Europa destrossada per un parell de guerres mundials.

El més curiós de tot és que els impulsors de la creació de Hollywood van ser un reduït grup d’immigrants jueus que a finals del segle XIX venien d’Alemanya (com Carl Laemmle), Hongria (Adolph Zukor, William Fox), Polònia (els germans Warner) o Rússia (Louis B. Mayer), i que fugint de la gana i la misèria que els garantia la vella Europa, van travessar l’oceà amb uns pocs dòlars a la butxaca a la recerca del seu somni americà.

I començant en un negoci gens respectable com era el cinema quan encara era una espectacle de barraca només apte per a les classes més populars, van anar obrint-se camí desafiant el monopoli del cinema d’Edison, fins arribar a un barri de Los Angeles anomenat Hollywood, on es garantia sol gairebé tots els dies de l’any. I allí, sense estudis ni formació acadèmica, però amb tenacitat, esperit comercial i una voluntat de ferro, aquests emigrants europeus van crear la major màquina d’entreteniment que el món hagi conegut mai.

Aquesta conferència ens descobreix la figura d’aquests homes que van ser els futurs fundadors de la Universal Pictures, la Paramount, la 20th Century Fox, la Warner Bros i la Metro Goldywn Mayer entre d’altres productores.

Però també és un tribut a tots ells. 

– Títol original: “Els orígens de Hollywood. A la recerca del somni americà”

– Any d’estrena: 2019

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Carl Laemmle, Adolph Zukor, William Fox, els germans Warner, Louis B. Mayer, Thomas Alva Edison, Harvey Henderson, Daida Hartell…

6EC5E6860

També et pot interessar

Els sumptuosos musicals de Vincente Minnelli

con No hay comentarios

Els sumptuosos musicals de Vincente Minnelli

El magnífic llegat musical d’un dels directors més sofisticats i elegants de Hollywood dels anys 50.

SINOPSI

El musical nordamericà dels anys 50 té quatre noms imprescindibles que ens ajuden a entendre una mica la dècada gloriosa que va viure el gènere sota la poderosa ègida de la productora que atresorava més talent: la Metro Goldwyn Mayer. I aquests  noms són el productor Arthur Freed, els directors Stanley Donen i Vincente Minnelli, i l’actor i coreògraf (i ocasional director) Gene Kelly.

De tots ells, potser sigui Vincente Minnelli el que tingui una “personalitat” cinematogràfica més acusada, caracteritzada per un ús prodigiós del color i uns moviments de càmera que ressaltaven encara més les seves extraordinàries coreografies.

Nascut a Chicago l’any 1903 i procedent d’una família d’artistes, Minnelli té una carrera teatral prou important com escenògraf i decorador a Broadway abans que fos cridat per Hollywood pel productor Arthur Freed, a les ordres del qual realitzaria 15 magnífics musicals entre 1943 i 1960. La seva consagració vindria amb Cita en San Louis (1944), que inaugura oficialment el musical modern, però al llarg de la dècada següent seria el responsable de títols tan destacats com Ziegfeld Follies (1946), El pirata (1948), Un americano en París (1951), Melodías de Broadway 1955 (1953), Brigadoon (1954) o Gigi (1958), que seria el cant del cigne d’un gènere que agonitzava davant els embats del temps moderns, l’amenaça de la televisió i els nous gustos que s’imposarien a finals de la dècada.

Quan va passar de moda, alguns crítics van apuntar que les pel·lícules de Vincente Minnelli eren massa “perfectes”, massa “sofisticades”. Ara, passats més de 30 anys de la seva mort, la seva figura resulta imprescindible per analitzar l’època més daurada d’un Hollywood definitivament desaparegut, de quan el musical i el cinema enlluernaven el món.

En aquesta conferència descobrim el seu extraordinari llegat.

– Títol original: “Els sumptuosos musicals de Vincente Minnelli”

– Any d’estrena: 2020

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Vincente Minnelli, Arthur Freed, Judy Garland, Fred Astaire, Lucille Bremer, Gene Kelly, Leslie Caron, Cyd Charise, Maurice Chevalier, Hermione Gingold…

6EC5E6860

També et pot interessar

El Cinema & els Trens

con No hay comentarios

El Cinema & els Trens

El tren ha estat un personatge més, sovint essencial, en algunes grans pel·lícules de la història del cinema.

SINOPSI

No és casual que una de les primeres pel·lícules de la història, rodada l’any 1896, sigui la que porta per nom L’arribada d’un tren a l’estació. En ella només hi sortia, en menys d’un minut, el que diu el títol: un ferrocarril que arriba a l’estació de La Ciutat. Sempre s’ha cregut, sense que s’hagi pogut confirmar la seva veracitat, que la primera reacció del públic va ser de terror, i pensant que el tren els aniria al damunt, fugien esperitats de la sala.

Des de llavors, el tren, com el cinema, ha acabat esdevenint símbol de progrés i civilització. I si bé un va permetre arribar, fins a l’arribada de l’aviació ben entrat el segle XX, a llocs impensables només unes dècades abans, el cinema ens ha donat els mitjans per expandir una altra mena de fronteres, a vegades més difícils de travessar: les mentals.

A la història del cinema, els trens han estat essencialment un mitjà de transport que ens han portat a llocs tan allunyats com a Kenya (a Memorias de África, 1985), o el llunyà oest (a El maquinista de la General, 1927). Però també el tren ha marcat la frontera entre els colons i els nadius americans (Union Pacific, 1939), o entre la llei i els llocs on no n’hi ha (Conspiración de silencio, 1955); ha estat l’escenari de perverses maquinacions (Extraños en un tren, 1951), de conflictes bèl·lics (El tren, 1964), de grans històries d’amor (Breve encuentro, 1945), del començament d’algunes (Antes del amanecer, 1995), o l’acabament d’altres (Locuras de verano, 1956). I d’una manera simbòlica, també la marxa d’un tren pot ser també la fi d’una etapa de la vida (Cinema Paradiso, 1989), o l’última oportunitat per retenir la innocència de la infantesa (Polar Express, 2004).

En aquesta conferència s’analitzen algunes (només algunes) grans pel·lícules de la història del cinema on els trens han tingut un destacat protagonisme, bé com escenaris de la història o com a intèrprets més o més involuntaris.

Si hi esteu interessats, reserveu bitllet de primera classe en un viatge on gaudireu de totes les comoditats i on us prometem una estona ben agradable. 

– Títol original: “El Cinema & els Trens”

– Any d’estrena: 2020

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Buster Keaton, Peter O’Toole, Burt Lancaster, Marlene Dietrich, Robert Redford, Katharine Hepburn, Cary Grant, James Stewart, Meryl Streep,  Ethan Hawke…

6EC5E6860

També et pot interessar