“Casablanca”, sempre ens quedarà el mite

con No hay comentarios

“Casablanca”, sempre ens quedarà el mite

 

Com es va forjar una de les pel·lícules més llegendàries del segle XX i una de les més grans històries d’amor que el món ha conegut mai.

SINOPSI

Casablanca pertany a l’elitista grup de pel·lícules que no només han superat el pas del temps sinó que s’han acabat convertint en un referent cinematogràfic i cultural de tot el segle XX. Sobre ella s’han escrit centenars d’articles i llibres, s’han realitzat novel·les i sèries que han tractat d’allargar el mite, s’han perpetrat paròdies, i als llistats que s’han fet dels films més estimats de la història acostuma a estar entre les primeres posicions.

I això que s’ha dit que va ser fruit de la improvisació, que els seus guionistes no sabien com acabar la història, i que, en el millor dels casos, va ser una més de les moltes pel·lícules que va estrenar Hollywood en els turbulents anys de la Segona Guerra Mundial. Malgrat que alguns crítics s’entossudeixen en trobar-li defectes, alguna cosa tindrà perquè hagi esdevingut una pel·lícula mítica, on malgrat l’implacable pas dels anys, els canvis de modes i de costums, acabi pervivint aquesta dramàtica història d’amor universal en un món que s’enfonsa.

Hi ha moltes altres històries més a banda de la que s’explica a Casablanca. De com Humphrey Bogart va canviar la seva trajectòria artística arran de la pel·lícula, de com va anar d’un pèl que “As time goes by” no sonés al film, i de com en Sam, el pianista, en realitat no sabia tocar el piano. Però també de com més enllà de ser una producció més de l’immens engranatge del Hollywood més esplendorós, no va deixar de ser una fantàstica metàfora del somni americà que amb els anys seria la llavor d’una de les obres més conegudes de Woody Allen: Sueños de un seductor (1972).

Algú va dir en certa ocasió: “No confieu en ningú que no estimi Casablanca”. De ben segur que és una simpàtica exageració, però passats més de 75 anys des de la seva estrena, la pel·lícula continua essent una llegenda.

En aquesta conferència es parla de com es va forjar aquesta llegenda. 

– Títol original: “”Casablanca”, sempre ens quedarà el mite”

– Any d’estrena: 2018

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Humphrey Bogart, Ingrid Bergman, Paul Henreid, Michael Curtiz, Hal B. Wallis, Max Steiner, Claude Rains, Conrad Veidt, Woody Allen…

6EC5E6860

També et pot interessar

Shakespeare i el cinema: guia bàsica (I)

con No hay comentarios

Shakespeare i el cinema: guia bàsica (I)

 

Una proposta de com ens podem acostar (sense avorrir-nos) a algunes de les grans obres de la dramatúrgia mundial.

SINOPSI

Quan mencionem el nom de William Shakespeare no només evoquem un dels colossos de la literatura universal, i un autor que manté la seva vigència passats més de 400 anys de la seva mort, sinó també, i paradoxalment, una mena de respecte reverencial, gairebé atemoridor, de ser un dramaturg distant, que és jutjat amb lleugeresa com un autor avorrit que té obres on tothom acaba morint al final.

La poca presència del Gran Bard als plans d’estudis, el “vers blanc”, una mètrica sense rima que Shakespeare va utilitzar que li dona una especial sonoritat al recitat però que resulta molt dificil de traduir, i el repte que suposa transmetre amb entusiasme la grandesa de les seves obres, han impossibilitat que hi hagi un acostament més popular a la seva figura més enllà de les seves obres més conegudes.

Sortosament, el cinema ha contribuit enormement a la difusió de la seva obra i en aquesta conferència, la primera de les dues sobre el tema, es proposa una guia bàsica de Shakespeare i les seves obres a través d’algunes de les millors adaptacions que s’han fet en pel·lícules.

La conferència comença amb una aproximació a la seva figura amb dos films: Shakespeare in love (1997), que barreja enginyosament elements de ficció amb paral·lelismes de la vida real del dramaturg; i Anonymous (2011), on s’especula sobre la identitat de qui va escriure les seves obres. I després, la sessió  se centra en un breu anàlisi de cinc de les seves grans comèdies (El somni d’una nit d’estiu, La doma de la fera, El mercader de Venècia i Molt soroll per no res), complementat amb alguns fragments ben escollits de les seves millors versions cinematogràfiques.

En un llenguatge planer, apta per a tots els públics, però sense faltar el respecte a l’autor, la primera part de “Shakespeare al cinema: guia bàsica”, posa a l’abast de qualsevol persona interessada, el descobriment (o redescobriment) d’un dels grans patrimonis literaris mundials.

– Títol original: “Shakespeare i el cinema: guia bàsica (I)”

– Any d’estrena: 2019

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Joseph Fiennes, Gwyneth Paltrow, Rhys Ifans, Kenneth Branagh, Emma Thompson, Al Pacino, Jeremy Irons, Richard Burton, Elizabeth Taylor…

6EC5E6860

També et pot interessar

Shakespeare i el cinema: guia bàsica (II)

con No hay comentarios

Shakespeare i el cinema: guia bàsica (II)

 

Segona part de la guia per conèixer (i estimar) Shakespeare a través d’algunes de les seves millors adaptacions fetes en cinema.

SINOPSI

Segona part de “Shakespeare i el cinema. Guia bàsica”, la conferència proposa conèixer algunes de les grans obres del famós dramaturg anglès a través d’algunes de les millors adaptacions que s’han fet en cinema.

I és que el Setè Art ha estat qui ha contribuït, més que cap altra expressió artística, a la difusió del patrimoni del Gran Bard. Centenars d’adaptacions s’han dut a terme al darrer segle de les seves obres (per posar un exemple, només Hamlet compta amb prop de 70 versions), i aquesta sessió proposa acostar-nos a elles sens el temor (infundat) de ser obres críptiques o poc accessibles, al contrari, destacant un missatge que continua ben vigent transcorreguts més de quatre segles de la mort de Shakespeare.

Després d’analitzar a la primera part com el cinema ha tractat el propi Shakespeare amb dues destacades pel·lícules com són Shakespeare in love (John Madden, 1997) i Anonymous (Roland Emmerich, 2011), i d’haver repassat les seves comèdies, en aquesta segona conferència es proposa un repàs als seus drames històrics (Enric IV –parts 1 i 2-, Enric V i Ricard III), i a algunes de les seves seves grans tragèdies (Romeu i Julieta, Macbeth, Otel·lo, Juli Cèsar, Hamlet i El Rei Lear). I tot amb explicacions sobre la gènesi de l’obra acompanyades d’escollits fragments de les millors adaptacions que s’han fet en cinema, que van des de directors com Laurence Olivier a Kenneth Branagh, passant per Orson Welles, Joseph Leo Mankiewicz o Franco Zeffirelli, entre d’altres.

En  un llenguatge planer, apta per a tots els públics, però sense faltar el respecte a l’autor, la segona part de “Shakespeare al cinema: guia bàsica”, posa a l’abast de qualsevol persona interessada, el descobriment (o redescobriment) d’un dels grans patrimonis literaris mundials.

SHAKESPEARE II quadrada

 

– Títol original: “Shakespeare i el cinema: guia bàsica (II)”

– Any d’estrena: 2019

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Marlon Brando, Laurence Olivier, Kenneth Branagh, Orson Welles, Mel Gibson, Jon Finch, Leonardo Di Caprio, Ian McKellen…

6EC5E6860

També et pot interessar