Les pel·lícules que feien por als nostres avis

con No hay comentarios

Les pel·lícules que feien por als nostres avis

 

Un breu recorregut pel cinema de terror dels anys 30 i de com es va crear una mitologia que ha arribat fins als nostres dies.

 

SINOPSI

Encara que no ens agradi el cinema de terror, cal admetre la fascinació que des de sempre ha tingut en els espectadors, en part per constituir una evasió en temps difícils (el gènere sempre ha tingut més èxit en èpoques de crisi econòmiques), en part per exorcitzar les nostres propies pors instintives, quan aquestes les podem fins i tot “gaudir” sans i estalvis en una sala de cinema sabent que no ens passarà res.

Els precedents d’aquest terror “lúdic” no es troben en el cinema sinó al XVII, amb la invenció de la llanterna màgica (el més meravellós dels ginys que es coneixen com el precinema), i posteriorment, amb les fantasmagories, que a finals del segle XVIII oferien experiències interactives capaces d’atemorir al més valent dels espectadors.

L’adveniment del cinema, a finals del segle XIX, serà el punt de partida d’un gènere que es barreja primer amb el fantàstic. No serà fins a la Primera Guerra Mundial, però, amb l’expressionisme alemany i la consolidació d’una indústria cinematogràfia ben potent, quan el gènere fructifiqui, iniciant un primer període que arrenca l’any 1930, coincidint amb la Gran Depressió i en una productora de Hollywood que s’especialitzarà en el gènere, Universal Pictures.

Aquesta conferència analitza els orígens del cinema de terror, els seus elemens comuns (mad doctors, “monstres”, exotisme geogràfic però també temporal), i especialment allò que marcarà el gènere: una transgressió moral i sexual que desafiarà una societat no sempre preparada per veure determinats espectacles.

Dràcula (Tod Browning, 1931), Frankenstein (James Whale, 1931), La momia (Karl Freund, 1932), El hombre invisible (James Whale, 1933), El hombre y el monstruo (Rouben Mamoulian, 1931), La parada de los monstruos (Tod Browning, 1932), o King Kong (Merien C. Cooper, Ernest B. Schoedsack, 1933), són alguns dels títols que s’analitzen.

I encara que tots ells, quan els tornem a veure, només ens fan somriure, advertim que la conferència d’avui no és apta per a persones sensibles… 🙂

 

– Títol original: “Les pel·lícules que feien por als nostres avis”

– Any d’estrena: 2020

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Max Schreck, Conrad Veidt, Bela Lugosi, Boris, Karloff, Colin Clive, Claude Rains, Elsa Lanchester, Charles Laughton, Fredric March, Fay Wray…

 

 

6EC5E6860

També et pot interessar

Els primers compassos de les bandes sonores

con No hay comentarios

Els primers compassos de les bandes sonores

 

La reivindicació d’un patrimoni tan ignorat com extraordinari: el dels creadors de les primeres (grans) bandes sonores del Hollywood clàssic.

 

SINOPSI

Darrerament hem assistit a una progressiva incorporació a les sales de concerts de repertoris integrats per bandes sonores, una música fins fa pocs anys ignorada o fins i tot menyspreada per crítics i sovint, també, pels seus propis autors. I si bé és constatable que de moment es programa allò que és més popular i contemporani, també és cert que poc a poc es va descobrint un patrimoni musical fins ara ocult per aquells que no eren aficionats.

La música de les pel·lícules, allò que anomenem amb no massa exactitud “Bandes Sonores Originals”, no neix amb el cinema sonor, com es podria pensar. Ja les primeres sessions del Cinematògraf dels germans Lumière a finals del segle XIX, van incorporar un pianista, Emile Maraval, i amb els anys, el desenvolupament del cinema mut, la intuició que la música podia augmentar l’efecte dramàtic de les imatges, va provocar que productors i directors miressin d’incorporar-la a les projeccions.

No serà però fins a principis dels anys 30 i quan es comença a dominar les possibilitats del so, que sorgiran un grup de compositors, la majoria d’ells europeus, que crearan la “música de les pel·lícules” un so inconfusible que barreja la sofisticació del cinema de l’època, amb la grandesa, l’èpica, el drama o la comèdia.

Alguns d’aquests “pares” de les bandes sonores seran Max Steiner (Lo que el viento se llevó, 1939), Erich Wolfgang Korngold (Robin de los bosques, 1938), Alfred Newman (Cumbres borrascosas, 1939), Dimitri Tiomkin (Horizontes perdidos, 1937) o Franz Waxman (Rebeca, 1940). Ells no només seran l’avantsala d’una generació que encapçalaran als anys 40 Bernard Herrmann o Miklós Rozsa, sinó que també exerciran una influència que ha arribat fins als nostres dies i que serà la màxima responsable de la grandesa de la música, com en general, de l’art: que provoqui emoció.

Aquesta conferència explica aquests “primers compassos” d’aquesta música.

 

 

– Títol original: “Els primers compassos de les bandes sonores”

– Any d’estrena: 2021

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Camille Saint Saëns, Charles Chaplin, Max Steiner, Erich Wolfgang Korngold, Alfred Newman, Dimitri Tiomkin, Franz Waxman…

 

 

6EC5E6860

També et pot interessar

Els orígens de Hollywood. A la recerca del somni americà

con No hay comentarios

Els orígens de Hollywood. A la recerca del somni americà

La història de com la meca del cinema va ser creada per un reduït grup d’immigrants europeus i jueus a la recerca del somni americà.

SINOPSI

Passades vàries dècades de la seva desaparició com a epicentre de la meca del cinema, el cert és que la imatge que encara evoquem del vell Hollywood continua essent la d’un lloc màgic i fascinant, que va ser creat ara tot just fa poc més de cent anys, i que durant bona part del segle XX va ser, no només el millor fabricant de somnis per a milions d’espectadors d’arreu del món, sinó també el millor missatger d’una Nordamèrica idealitzada, on a través d’una pantalla de cinema tot semblava més gran, més maco i més modern a ulls d’una Europa destrossada per un parell de guerres mundials.

El més curiós de tot és que els impulsors de la creació de Hollywood van ser un reduït grup d’immigrants jueus que a finals del segle XIX venien d’Alemanya (com Carl Laemmle), Hongria (Adolph Zukor, William Fox), Polònia (els germans Warner) o Rússia (Louis B. Mayer), i que fugint de la gana i la misèria que els garantia la vella Europa, van travessar l’oceà amb uns pocs dòlars a la butxaca a la recerca del seu somni americà.

I començant en un negoci gens respectable com era el cinema quan encara era una espectacle de barraca només apte per a les classes més populars, van anar obrint-se camí desafiant el monopoli del cinema d’Edison, fins arribar a un barri de Los Angeles anomenat Hollywood, on es garantia sol gairebé tots els dies de l’any. I allí, sense estudis ni formació acadèmica, però amb tenacitat, esperit comercial i una voluntat de ferro, aquests emigrants europeus van crear la major màquina d’entreteniment que el món hagi conegut mai.

Aquesta conferència ens descobreix la figura d’aquests homes que van ser els futurs fundadors de la Universal Pictures, la Paramount, la 20th Century Fox, la Warner Bros i la Metro Goldywn Mayer entre d’altres productores.

Però també és un tribut a tots ells. 

– Títol original: “Els orígens de Hollywood. A la recerca del somni americà”

– Any d’estrena: 2019

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Carl Laemmle, Adolph Zukor, William Fox, els germans Warner, Louis B. Mayer, Thomas Alva Edison, Harvey Henderson, Daida Hartell…

6EC5E6860

També et pot interessar

Cinema & Societat

con No hay comentarios

Cinema & Societat

 

 

Un recorregut pel segle XX per veure com el seu art per excel·lència, el cinema, ha influït en modes, costums i pensaments.

 

SINOPSI

El cinema, o més ben dit, la ficció representada dalt d’un escenari o en una pantalla, conserva, malgrat els anys i les transformacions, una hipnòtica capacitat d’influir en els espectadors. Des del famós Mite de la Caverna de Plató on se’ns descriu que els homes accceptem la realitat de les ombres projectades des de l’exterior, no ha estat fins al segle XX que aquesta capacitat s’ha evidenciat més que mai en el cinema.

Aquesta conferència analitza breument aquest fet des d’un punt de vista històric, i de com ja el teatre (en una obra tan significativa com Hamlet de Shakespeare), ja en va treure molt de profit. De manera que es veuen exemples relacionats amb la moda, de com les dones van començar a portar pantalons arran de Marlene Dietrich, o de com els homes van deixar de portar samarreta quan Clark Gable, a Sucedió una noche (1934), no en portava. A la Segona Guerra Mundial, el cinema de propaganda (és a dir, conscienciador que aquella guerra era per a una bona causa) va estar ben present en els dos bàndols, i posteriorment, amb la guerra freda, hi ha hagut pel·lícules que de manera més o menys dissimulada, han exercit una influència no sempre explícita. Fins i tot ara, el cinema encara exerceix, encara que de manera ja gairebé residual, aquesta capacitat.

A través de fragments de pel·lícules i fotografies, antigues i modernes, es posen exemples ben coneguts d’aquesta llarga trajectòria del cinema com a marcador de tendències.

movie audience

 

– Títol original: “Cinema & Societat: com les pel·lícules ens han influït”.

– Any d’estrena: 2001

– Muntatge del director: 2003

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Kenneth Branagh, Derek Jacobi, Marlene Dietrich, Jean Harlow, Clark Gable, Humphrey Bogart, Gary Cooper, Kathy Bates…

 

 

6EC5E6860

També et pot interessar

 

L’Època daurada de Hollywood I

con No hay comentarios

L’Època daurada de Hollywood I

 

 

Un recorregut per conèixer com funcionava el Hollywood més esplendorós en els seus millors anys

 

SINOPSI

Ha desaparegut fa dècades, però encara persisteix la idealitzada imatge que Hollywood continua essent un lloc màgic, habitat per homes i dones amb un status superior al normal. Probablement aquesta època no va existir mai, només en l’enganyosa foscor de les grans sales de cinema avui desaparegudes, però si hi ha uns anys en què podia haver ocorregut, aquesta va ser sens dubte la dels anys trenta i quarantes del segle passat

Va ser en aquells anys quan la Meca del Cinema es regia per allò que es coneix com l’star system, el “sistema de les estrelles” pel qual la gent anava al cinema per l’admiració que professava a una estrella, i no seguint criteris com el director o l’argument. Hollywood ho va tenir molt present des del principi i va crear al voltant de les seves estrelles una aureola fantàstica que encara ara continua fascinant a les noves generacions.

Aquesta conferència fa un breu recorregut sobre com funcionava la indústria d’aquells anys, i de quins van ser els gèneres que es van cultivar en una dècada marcada a Amèrica per la Gran Depressió, i que va ser capaç de proporcionar evasió i felicitat al barat preu d’una entrada de cinema.

El cinema d’aventures (Tarzán de los monos, 1932), els de gangsters (Los violentos años veinte, 1939), el de terror (Dràcula, 1931), el musical (El gran Ziegfield, 1936), o la comèdia (Una noche en la ópera, 1935) són algunes de les pel·lícules tractades en un veritable viatge a la infantesa

nightattheopera

 

– Títol original: “El cinema dels daurats anys 30. Primera Part”

– Any d’estrena: 2003

– Muntatge del director: 2005

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Johnny Weissmuller, Maureen O’Sullivan, James Cagney, Bela Lugosi, Groucho, Chicco i Harpo Marx, James Stewart, Jean Arthur, Judy Garland…

 

6EC5E6860

També et pot interessar

L’Època daurada de Hollywood II

con No hay comentarios

L’Època daurada de Hollywood II

 

 

Segona part del recorregut per conèixer com funcionava el Hollywood més esplendorós en els seus millors anys

 

SINOPSI

Encara persisteix la idealitzada imatge que Hollywood, la meca del cinema, continua essent un lloc gairebé màgic, habitat per homes i dones amb un status superior al normal, que durant bona part del segle passat van assolir l’estatus de deús. Probablement aquesta època no va existir mai, només en l’enganyosa foscor de les grans sales de cinema avui desaparegudes, però si hi ha uns anys en què podia haver ocorregut, aquesta va ser sens dubte la dels anys trenta i quarantes. Avui en dia, només queden les cendres d’allò que s’entenia per la fàbrica dels somnis que durant diverses generacions va alimentar les esperances i les il·lusions de milions d’espectadors d’arreu del món.

Aquesta conferència és la segona part d’una que fa un breu recorregut sobre com funcionava la indústria d’aquells anys, i de quins van ser els gèneres que es van cultivar en una dècada marcada a Amèrica per la Gran Depressió.

Centrada en l’any 1939, el millor any pel que fa a la collita cinematogràfica, i on es van estrenar títols com La diligencia, Adiós Mr. Chips, Caballero sin espada, Cumbres borrascosas, Amarga victoria, Ninotchka, Corazones indomables, Los violentos años veinte, La vida privada de Elizabeth y Essex, Esmeralda la zíngara, hi ha dues pel·lícules que destaquen especialment: El mago de Oz i Lo que el viento se llevó.

La sessió també analitza la importància del cinema en la Gran Depressió i en els anys immediatament posteriors a la Segona Guerra Mundial, amb títols com La rosa púrpura de El Cairo (1985) i The Majestic (1999).

purple_rose_of_cairo1

 

– Títol original: “El cinema dels daurats anys 30. Segona Part”

– Any d’estrena: 2003

– Muntatge del director: 2005

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Judy Garland, Clark Gable, Vivien Leigh, Mia Farrow, Martin Landau…

 

 

6EC5E6860

També et pot interessar

1 2