El Gran Musical Americà: Els nous talents (1940-1951)

 

 

Segona part d’una trilogia de conferències dedicada a l’esplendor del musical americà

 

SINOPSI

Segona part de la trilogia dedicada al cinema musical, un dels gèneres preferits per a tots els espectadors, on les cançons, els balls, les coreografies i les fantasies gairebé oníriques formen part de l’època més extraordinària del Hollywood clàssic.

En aquesta conferència es reprèn el fil d’on ho va deixar la primera: com a la resta de la indústria de Hollywood, el musical haurà d’adaptar-se a les exigències dels esdeveniments bèl·lics que arrenquen a finals de l’any 1939 amb la invasió de Polònia, i que es perllongaran fins a l’any 1945 amb la rendició d’Alemanya i Japó. I lluny d’oferir un cinema de propaganda i conscienciació per la guerra, prevaldrà la vessant més escapista que passarà inevitablement pel filtre del Technicolor, amb títols Escuela de sirenas (1944), amb l’aquàtica Esther Williams; Levando anclas (1944), amb Gene Kelly ballant amb el ratolí Jerry; o Aquella noche en Río (1941), amb l’exòtica Carmen Miranda.

Acabada la Segona Guerra Mundial, però, es començaran a consolidar noms que havien començat a despuntar abans o durant el conflicte, com el productor Arthur Freed, els directors Stanley Donen i Vincente Minnelli, i una nova generació d’actors, capitanejada per Gene Kelly. Amb títols com Cita en San Luis (1944), amb Judy Garland, Un día en Nueva York (1949) amb Frank Sinatra i Gene Kelly, Bodas reales (1950), amb un ressuscitat Fred Astaire, o Un americano en París (1951), amb el tàndem Gene Kelly-Leslie Caron, es posaran els ciments de l’època més esplendorosa del gènere, produïda a l’aixopluc de la productora més poderosa del moment: la Metro Goldwyn Mayer.

També et pot interessar