“Casablanca”, sempre ens quedarà el mite

con No hay comentarios

“Casablanca”, sempre ens quedarà el mite

 

Com es va forjar una de les pel·lícules més llegendàries del segle XX i una de les més grans històries d’amor que el món ha conegut mai.

SINOPSI

Casablanca pertany a l’elitista grup de pel·lícules que no només han superat el pas del temps sinó que s’han acabat convertint en un referent cinematogràfic i cultural de tot el segle XX. Sobre ella s’han escrit centenars d’articles i llibres, s’han realitzat novel·les i sèries que han tractat d’allargar el mite, s’han perpetrat paròdies, i als llistats que s’han fet dels films més estimats de la història acostuma a estar entre les primeres posicions.

I això que s’ha dit que va ser fruit de la improvisació, que els seus guionistes no sabien com acabar la història, i que, en el millor dels casos, va ser una més de les moltes pel·lícules que va estrenar Hollywood en els turbulents anys de la Segona Guerra Mundial. Malgrat que alguns crítics s’entossudeixen en trobar-li defectes, alguna cosa tindrà perquè hagi esdevingut una pel·lícula mítica, on malgrat l’implacable pas dels anys, els canvis de modes i de costums, acabi pervivint aquesta dramàtica història d’amor universal en un món que s’enfonsa.

Hi ha moltes altres històries més a banda de la que s’explica a Casablanca. De com Humphrey Bogart va canviar la seva trajectòria artística arran de la pel·lícula, de com va anar d’un pèl que “As time goes by” no sonés al film, i de com en Sam, el pianista, en realitat no sabia tocar el piano. Però també de com més enllà de ser una producció més de l’immens engranatge del Hollywood més esplendorós, no va deixar de ser una fantàstica metàfora del somni americà que amb els anys seria la llavor d’una de les obres més conegudes de Woody Allen: Sueños de un seductor (1972).

Algú va dir en certa ocasió: “No confieu en ningú que no estimi Casablanca”. De ben segur que és una simpàtica exageració, però passats més de 75 anys des de la seva estrena, la pel·lícula continua essent una llegenda.

En aquesta conferència es parla de com es va forjar aquesta llegenda. 

– Títol original: “”Casablanca”, sempre ens quedarà el mite”

– Any d’estrena: 2018

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Humphrey Bogart, Ingrid Bergman, Paul Henreid, Michael Curtiz, Hal B. Wallis, Max Steiner, Claude Rains, Conrad Veidt, Woody Allen…

6EC5E6860

També et pot interessar

Shakespeare i el cinema: guia bàsica (I)

con No hay comentarios

Shakespeare i el cinema: guia bàsica (I)

 

Una proposta de com ens podem acostar (sense avorrir-nos) a algunes de les grans obres de la dramatúrgia mundial.

SINOPSI

Quan mencionem el nom de William Shakespeare no només evoquem un dels colossos de la literatura universal, i un autor que manté la seva vigència passats més de 400 anys de la seva mort, sinó també, i paradoxalment, una mena de respecte reverencial, gairebé atemoridor, de ser un dramaturg distant, que és jutjat amb lleugeresa com un autor avorrit que té obres on tothom acaba morint al final.

La poca presència del Gran Bard als plans d’estudis, el “vers blanc”, una mètrica sense rima que Shakespeare va utilitzar que li dona una especial sonoritat al recitat però que resulta molt dificil de traduir, i el repte que suposa transmetre amb entusiasme la grandesa de les seves obres, han impossibilitat que hi hagi un acostament més popular a la seva figura més enllà de les seves obres més conegudes.

Sortosament, el cinema ha contribuit enormement a la difusió de la seva obra i en aquesta conferència, la primera de les dues sobre el tema, es proposa una guia bàsica de Shakespeare i les seves obres a través d’algunes de les millors adaptacions que s’han fet en pel·lícules.

La conferència comença amb una aproximació a la seva figura amb dos films: Shakespeare in love (1997), que barreja enginyosament elements de ficció amb paral·lelismes de la vida real del dramaturg; i Anonymous (2011), on s’especula sobre la identitat de qui va escriure les seves obres. I després, la sessió  se centra en un breu anàlisi de cinc de les seves grans comèdies (El somni d’una nit d’estiu, La doma de la fera, El mercader de Venècia i Molt soroll per no res), complementat amb alguns fragments ben escollits de les seves millors versions cinematogràfiques.

En un llenguatge planer, apta per a tots els públics, però sense faltar el respecte a l’autor, la primera part de “Shakespeare al cinema: guia bàsica”, posa a l’abast de qualsevol persona interessada, el descobriment (o redescobriment) d’un dels grans patrimonis literaris mundials.

– Títol original: “Shakespeare i el cinema: guia bàsica (I)”

– Any d’estrena: 2019

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Joseph Fiennes, Gwyneth Paltrow, Rhys Ifans, Kenneth Branagh, Emma Thompson, Al Pacino, Jeremy Irons, Richard Burton, Elizabeth Taylor…

6EC5E6860

També et pot interessar

Shakespeare i el cinema: guia bàsica (II)

con No hay comentarios

Shakespeare i el cinema: guia bàsica (II)

 

Segona part de la guia per conèixer (i estimar) Shakespeare a través d’algunes de les seves millors adaptacions fetes en cinema.

SINOPSI

Segona part de “Shakespeare i el cinema. Guia bàsica”, la conferència proposa conèixer algunes de les grans obres del famós dramaturg anglès a través d’algunes de les millors adaptacions que s’han fet en cinema.

I és que el Setè Art ha estat qui ha contribuït, més que cap altra expressió artística, a la difusió del patrimoni del Gran Bard. Centenars d’adaptacions s’han dut a terme al darrer segle de les seves obres (per posar un exemple, només Hamlet compta amb prop de 70 versions), i aquesta sessió proposa acostar-nos a elles sens el temor (infundat) de ser obres críptiques o poc accessibles, al contrari, destacant un missatge que continua ben vigent transcorreguts més de quatre segles de la mort de Shakespeare.

Després d’analitzar a la primera part com el cinema ha tractat el propi Shakespeare amb dues destacades pel·lícules com són Shakespeare in love (John Madden, 1997) i Anonymous (Roland Emmerich, 2011), i d’haver repassat les seves comèdies, en aquesta segona conferència es proposa un repàs als seus drames històrics (Enric IV –parts 1 i 2-, Enric V i Ricard III), i a algunes de les seves seves grans tragèdies (Romeu i Julieta, Macbeth, Otel·lo, Juli Cèsar, Hamlet i El Rei Lear). I tot amb explicacions sobre la gènesi de l’obra acompanyades d’escollits fragments de les millors adaptacions que s’han fet en cinema, que van des de directors com Laurence Olivier a Kenneth Branagh, passant per Orson Welles, Joseph Leo Mankiewicz o Franco Zeffirelli, entre d’altres.

En  un llenguatge planer, apta per a tots els públics, però sense faltar el respecte a l’autor, la segona part de “Shakespeare al cinema: guia bàsica”, posa a l’abast de qualsevol persona interessada, el descobriment (o redescobriment) d’un dels grans patrimonis literaris mundials.

SHAKESPEARE II quadrada

 

– Títol original: “Shakespeare i el cinema: guia bàsica (II)”

– Any d’estrena: 2019

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Marlon Brando, Laurence Olivier, Kenneth Branagh, Orson Welles, Mel Gibson, Jon Finch, Leonardo Di Caprio, Ian McKellen…

6EC5E6860

També et pot interessar

“Ben-Hur”, l’última epopeia de Hollywood

con No hay comentarios

“Ben-Hur”, l’última epopeia de Hollywood

De com el major exponent del cinema-espectacle dels anys 50’s va acabar esdevenint també el cant del cigne del Hollywood clàssic.

SINOPSI

Quan evoquem la versió clàssica de Ben-Hur acostumem a pensar en una de les pel·lícules més grans i perfectes mai realitzades, legitimades per un impressionant èxit de crítica i públic, beneïda amb 11 Òscars (una fita fins avui mai superada), i una perdurabilitat que s’estén dècades més tard des de la seva estrena, un ja distant 1959.

Però si ens aturéssim a pensar en quines circumstàncies va ser produïda la pel·lícula, ens adonaríem que lluny de ser el pinacle del poder del Hollywood clàssic, va ser en realitat el darrer estertor del sistema dels grans estudis, en una època en què ja havia perdut la supremacia de l’entreteniment, i el món començava a anar més depressa del que ho havia fet mai: es deixaven enrere els traumes de la Segona Guerra Mundial, es vivia una veritable revolució amb el rock & roll, la televisió es convertia en un nou referent, i nous gustos i nous valors arraconaven els que havien estat vigents durant dècades.

En aquest context, i amb una Metro Goldwyn Mayer desesperada per tenir un gran èxit a taquilla, el productor Sam Zimbalist i el director d’origen alemany William Wyler van concebre una pel·lícula que, adaptant la famosa novel·la del General Lewis Wallace, acabaria esdevenint, no una pel·lícula més de romans sinó “la” pel·lícula de romans. I no només per escenes encara avui recordades, com l’espectacular cursa de cuadrigues o la batalla naval, sinó per un intimisme agnòstic mai vist fins llavors en aquesta mena de superproduccions, i que encara avui resulta ben vigent.

Aquesta conferència analitza les difícils circumstàncies de la realització d’aquesta pel·lícula, el perquè va ser una fita quan es va estrenar, i com ha sobreviscut als anys com una de les darreres i més superbes demostracions de la capacitat que un dia va tenir Hollywood com el millor exportador de somnis que el món hagi conegut mai.

– Títol original: “”Ben-Hur”, l’última epopeia de Hollywood”

– Any d’estrena: 2017

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Charlton Heston, Stephen Boyd, William Wyler, Lewis Wallace, Fred Niblo, Sam Zimbalist, Leslie Nielsen, Miklós Rozsa

6EC5E6860

També et pot interessar

El futur que ens espera (segons el cinema)

con No hay comentarios

El futur que ens espera (segons el cinema)

Un recorregut per les pel·lícules que han imaginat allò que vindrà, i de com aquestes previsions han anat fallant (o no).

SINOPSI

Quan analitzem com el cinema ha tractat allò que anomenem “futur”, ens trobem amb una conclusió bona i una dolenta: la dolenta és que en la immensa majoria dels casos, el futur retratat en cinema és un desastre. La bona és que, fins ara, gairebé totes les pel·lícules que han retratat el futur s’han equivocat.

I és que el cinema ha estat un dels millors instruments per imaginar l’esdevenir de la humanitat. La seva capacitat d’inventiva, ja intuïda per George Méliès, un dels peoners del cinema, a partir del moment en què les pel·lícules no tenien perquè reflectir la realitat sinó, senzillament, crear-ne una altra, ha propiciat que des dels orígens del cinema, directors, creadors i guionistes hagin especulat sobre com serà el futur.

A l’hora de fer un recorregut per aquests anys que ens esperen, però, cal anar en compte: perquè més enllà de la imaginació, hi ha altres elements que hem de valorar, el principal dels quals, és que el cinema ha reflectit les problemes de l’època en què va ser feta la pel·lícula, de manera que amb els anys, els problemes han canviat, però allò que s’ha filmat ha quedat com a testimoni dels neguits del passat.

Aquesta conferència fa un recorregut pel futur que ha reflectit el cinema, hagi o no passat, però d’una manera original: no a partir de les pel·lícules (de la més antiga a la més moderna), sinó a partir d’aquest futur imaginat (del més proper al més remot). Comprovarem, doncs, si allò que es deia ha acabat complint-se o no en pel·lícules com: Metrópolis (ambientada a l’any 2000), 2001, una odisea del espacio (2001), Regreso al futuro II (2015), Blade Runner (2019), Cuando el destino nos alcance (2022), Gattaca (2030), El dormilón (2174), Matrix (2199), Planeta prohibido (2257), Wall·E (2805), o El tiempo en sus manos (802.701), entre d’altres.

 

– Títol original: “El futur que ens espera (segons el cinema)”

– Any d’estrena: 2018

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Will Smith, Michael J. Fox, Joaquim Phoenix, Harrison Ford, Charlton Heston, Clive Owen, Tom Cruise, Woody Allen, Keanu Reeves

6EC5E6860

També et pot interessar

Busby Berkeley, la màgia dels musicals clàssics

con No hay comentarios

Busby Berkeley, la màgia dels musicals clàssics

La història d’un artista que va aportar glamour i sofisticació al musical nordamericà dels anys 30’s i 40’s

SINOPSI

Quan evoquem el Musical més clàssic, aquells que ens fa retrocedir fins als anys 30’s del segle passat, és possible que l’aficionat al cinema només recordi els noms de Fred Astaire i Gingers Rogers com a exponents més distingits d’aquella època. Però resulta obvi que hi va haver molts altres artistes, un dels quals resulta essencial: Busby Berkeley.

El públic no acostuma a conèixe’l perquè no era actor sinó coreògraf i director, i la reivindicació d’aquestes figures sembla reservada només als historiadors del cinema. Però quan analitzem la seva obra, descobrim que, més que cap altre realitzador, la seva feina va contribuir a fer del musical un dels gèneres preferits en una època, la de la Gran Depressió, en què la gent necessitava evasió, entreteniment, fantasia i glamour.

Nascut l’any 1895 a Los Angeles i fill de pares artistes, la seva dèria pel teatre, la música i el ball el van portar primer a Broadway i després a Hollywood, on va ser contractat l’any 1930 per dinamitzar un gènere com el musical encara novell per la irrupció del cinema sonor.

La calle 42 (1933), dirigida per Lloyd Bacon va ser la consagració d’aquest artista que va aprofitar les infinites possibilitats del cinema per crear seqüències que encara avui sorprenen per la seva portentosa imaginació i les seves fantasioses postes en escena. Vampiresas 1933 (1933), Desfie de candilejas (1933) o Música y mujeres (1934), van ser algunes de les seves aportacions als musicals de la Warner Bros. De la seva etapa amb la Metro Goldwyn Mayer destaquen Hijos de la farándula (1939) o Armonías de juventud (1940), les dues amb Judy Garland i Mickey Rooney. Tot i que després de la Segona Guerra Mundial continuaria treballant amb artistes com Gene Kelly, Esther Williams o Ann Miller, el seu moment ja havia passat, per molt que la seva enorme influència es perllongaria durant encara molt de temps. Avui dia, evocar el seu nom és reviure una de les èpoques de major esplendor del cinema musical nordamericà.

– Títol original: “Busby Berkeley, la màgia dels musicals clàssics”

– Any d’estrena: 2018

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Busby Berkeley, Dick Powell, Ruby Keeler, Ginger Rogers, Judy Garland, Mickey Rooney, Esther Williams, Carmen Miranda…

6EC5E6860

També et pot interessar

1 2 3 4 7