Les pel·lícules que feien por als nostres avis

con No hay comentarios

Les pel·lícules que feien por als nostres avis

 

Un breu recorregut pel cinema de terror dels anys 30 i de com es va crear una mitologia que ha arribat fins als nostres dies.

 

SINOPSI

Encara que no ens agradi el cinema de terror, cal admetre la fascinació que des de sempre ha tingut en els espectadors, en part per constituir una evasió en temps difícils (el gènere sempre ha tingut més èxit en èpoques de crisi econòmiques), en part per exorcitzar les nostres propies pors instintives, quan aquestes les podem fins i tot “gaudir” sans i estalvis en una sala de cinema sabent que no ens passarà res.

Els precedents d’aquest terror “lúdic” no es troben en el cinema sinó al XVII, amb la invenció de la llanterna màgica (el més meravellós dels ginys que es coneixen com el precinema), i posteriorment, amb les fantasmagories, que a finals del segle XVIII oferien experiències interactives capaces d’atemorir al més valent dels espectadors.

L’adveniment del cinema, a finals del segle XIX, serà el punt de partida d’un gènere que es barreja primer amb el fantàstic. No serà fins a la Primera Guerra Mundial, però, amb l’expressionisme alemany i la consolidació d’una indústria cinematogràfia ben potent, quan el gènere fructifiqui, iniciant un primer període que arrenca l’any 1930, coincidint amb la Gran Depressió i en una productora de Hollywood que s’especialitzarà en el gènere, Universal Pictures.

Aquesta conferència analitza els orígens del cinema de terror, els seus elemens comuns (mad doctors, “monstres”, exotisme geogràfic però també temporal), i especialment allò que marcarà el gènere: una transgressió moral i sexual que desafiarà una societat no sempre preparada per veure determinats espectacles.

Dràcula (Tod Browning, 1931), Frankenstein (James Whale, 1931), La momia (Karl Freund, 1932), El hombre invisible (James Whale, 1933), El hombre y el monstruo (Rouben Mamoulian, 1931), La parada de los monstruos (Tod Browning, 1932), o King Kong (Merien C. Cooper, Ernest B. Schoedsack, 1933), són alguns dels títols que s’analitzen.

I encara que tots ells, quan els tornem a veure, només ens fan somriure, advertim que la conferència d’avui no és apta per a persones sensibles… 🙂

 

– Títol original: “Les pel·lícules que feien por als nostres avis”

– Any d’estrena: 2020

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Max Schreck, Conrad Veidt, Bela Lugosi, Boris, Karloff, Colin Clive, Claude Rains, Elsa Lanchester, Charles Laughton, Fredric March, Fay Wray…

 

 

6EC5E6860

També et pot interessar

Els primers compassos de les bandes sonores

con No hay comentarios

Els primers compassos de les bandes sonores

 

La reivindicació d’un patrimoni tan ignorat com extraordinari: el dels creadors de les primeres (grans) bandes sonores del Hollywood clàssic.

 

SINOPSI

Darrerament hem assistit a una progressiva incorporació a les sales de concerts de repertoris integrats per bandes sonores, una música fins fa pocs anys ignorada o fins i tot menyspreada per crítics i sovint, també, pels seus propis autors. I si bé és constatable que de moment es programa allò que és més popular i contemporani, també és cert que poc a poc es va descobrint un patrimoni musical fins ara ocult per aquells que no eren aficionats.

La música de les pel·lícules, allò que anomenem amb no massa exactitud “Bandes Sonores Originals”, no neix amb el cinema sonor, com es podria pensar. Ja les primeres sessions del Cinematògraf dels germans Lumière a finals del segle XIX, van incorporar un pianista, Emile Maraval, i amb els anys, el desenvolupament del cinema mut, la intuició que la música podia augmentar l’efecte dramàtic de les imatges, va provocar que productors i directors miressin d’incorporar-la a les projeccions.

No serà però fins a principis dels anys 30 i quan es comença a dominar les possibilitats del so, que sorgiran un grup de compositors, la majoria d’ells europeus, que crearan la “música de les pel·lícules” un so inconfusible que barreja la sofisticació del cinema de l’època, amb la grandesa, l’èpica, el drama o la comèdia.

Alguns d’aquests “pares” de les bandes sonores seran Max Steiner (Lo que el viento se llevó, 1939), Erich Wolfgang Korngold (Robin de los bosques, 1938), Alfred Newman (Cumbres borrascosas, 1939), Dimitri Tiomkin (Horizontes perdidos, 1937) o Franz Waxman (Rebeca, 1940). Ells no només seran l’avantsala d’una generació que encapçalaran als anys 40 Bernard Herrmann o Miklós Rozsa, sinó que també exerciran una influència que ha arribat fins als nostres dies i que serà la màxima responsable de la grandesa de la música, com en general, de l’art: que provoqui emoció.

Aquesta conferència explica aquests “primers compassos” d’aquesta música.

 

 

– Títol original: “Els primers compassos de les bandes sonores”

– Any d’estrena: 2021

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Camille Saint Saëns, Charles Chaplin, Max Steiner, Erich Wolfgang Korngold, Alfred Newman, Dimitri Tiomkin, Franz Waxman…

 

 

6EC5E6860

També et pot interessar

El Cinema i els Llibres

con No hay comentarios

El Cinema i els Llibres

 

Un passeig per la intensa relació entre cinema i literatura, i de com les pel·lícules han tractat els llibres que han sortit a la pantalla.

 

SINOPSI

La relació entre cinema i literatura es remunta des de ben bé els orígens del Setè Art. En èpoques tan primerenques com el 1896, els Germans Lumière ja produeixen una versió ben primitiva del Faust i tres anys més tard, el 1899, el pioner George Méliès roda una adaptació del famós conte de Perrault La Ventafocs.

Malgrat això, el trasllat de llibres a la pantalla no obeeix només a qüestions comercials. Des de principis de segle, el nou invent necessitava “legitimar-se” davant altra mena de públics que no fossin les classes populars, i és llavors quan sorgeix “Film d’Art”, un corrent que voldrà elevar de categoria el cinema adaptant fets històrics (L’assassinat del Duc de Guisa, 1908) o reconeguts textos literaris (El retorn d’Ulises, 1909).

Aquesta conferència, no tracta però, només això, sinó que se centra en aquelles pel·lícules que han retratat la importància del llibre en el saber universal però també l’enriquiment personal. Així, ja de ben petits i amb els films clàssics de Walt Disney com la Blancanieves y los siete enanitos (1937), La Cenicienta (1950) o La Bella Durmiente (1959) comencen tots amb un llibre obrint-se. I aquest motor iniciàtic el veiem en pel·lícules com La historia interminable (1985) o La princesa prometida (1987), per només citar dos exemples.

Poques biblioteques tan completes hem pogut admirar en cinema com les que surten retratades a la llegendària ciutat d’Alexandria del film Ágora (2009) o en una remota abadia, protagonista a El nombre de la rosa (1986). Les pel·lícules han reflectit la passió pels llibres com La carta final (1987), però també la silenciosa evocació de les biblioteques a Cielo sobre Berlín (1987). I també (per què no?), quan alguns llibres són qüestionats, com l’assaig sobre la poesia del doctor en filosofia J. Evans Pritchard mencionat a El club de los poetas muertos (1989), o fins i tot prohibits, com passa a en l’adaptació de la famosa obra de Ray Bradbury portada al cinema per Truffaut, Fahrenheit 451 (1966).

Aquesta conferència és una declaració de principis d’amor al cinema i a la literatura, i una proposta ben seriosa per desterrar per sempre el tòpic que “els llibres sempre són millors que les pel·lícules”.

 

– Títol original: “El Cinema i els Llibres”

– Any d’estrena: 2021

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Sean Connery, Christian Slater, Anthony Hopkins, Anne Bancroft, Robin Williams, Oscar Werner, Harrison Ford, Bruno Ganz, John Gielgud, Cyri Cusack…

 

 

6EC5E6860

També et pot interessar

Els orígens de Hollywood. A la recerca del somni americà

con No hay comentarios

Els orígens de Hollywood. A la recerca del somni americà

La història de com la meca del cinema va ser creada per un reduït grup d’immigrants europeus i jueus a la recerca del somni americà.

SINOPSI

Passades vàries dècades de la seva desaparició com a epicentre de la meca del cinema, el cert és que la imatge que encara evoquem del vell Hollywood continua essent la d’un lloc màgic i fascinant, que va ser creat ara tot just fa poc més de cent anys, i que durant bona part del segle XX va ser, no només el millor fabricant de somnis per a milions d’espectadors d’arreu del món, sinó també el millor missatger d’una Nordamèrica idealitzada, on a través d’una pantalla de cinema tot semblava més gran, més maco i més modern a ulls d’una Europa destrossada per un parell de guerres mundials.

El més curiós de tot és que els impulsors de la creació de Hollywood van ser un reduït grup d’immigrants jueus que a finals del segle XIX venien d’Alemanya (com Carl Laemmle), Hongria (Adolph Zukor, William Fox), Polònia (els germans Warner) o Rússia (Louis B. Mayer), i que fugint de la gana i la misèria que els garantia la vella Europa, van travessar l’oceà amb uns pocs dòlars a la butxaca a la recerca del seu somni americà.

I començant en un negoci gens respectable com era el cinema quan encara era una espectacle de barraca només apte per a les classes més populars, van anar obrint-se camí desafiant el monopoli del cinema d’Edison, fins arribar a un barri de Los Angeles anomenat Hollywood, on es garantia sol gairebé tots els dies de l’any. I allí, sense estudis ni formació acadèmica, però amb tenacitat, esperit comercial i una voluntat de ferro, aquests emigrants europeus van crear la major màquina d’entreteniment que el món hagi conegut mai.

Aquesta conferència ens descobreix la figura d’aquests homes que van ser els futurs fundadors de la Universal Pictures, la Paramount, la 20th Century Fox, la Warner Bros i la Metro Goldywn Mayer entre d’altres productores.

Però també és un tribut a tots ells. 

– Títol original: “Els orígens de Hollywood. A la recerca del somni americà”

– Any d’estrena: 2019

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Carl Laemmle, Adolph Zukor, William Fox, els germans Warner, Louis B. Mayer, Thomas Alva Edison, Harvey Henderson, Daida Hartell…

6EC5E6860

També et pot interessar

Els sumptuosos musicals de Vincente Minnelli

con No hay comentarios

Els sumptuosos musicals de Vincente Minnelli

El magnífic llegat musical d’un dels directors més sofisticats i elegants de Hollywood dels anys 50.

SINOPSI

El musical nordamericà dels anys 50 té quatre noms imprescindibles que ens ajuden a entendre una mica la dècada gloriosa que va viure el gènere sota la poderosa ègida de la productora que atresorava més talent: la Metro Goldwyn Mayer. I aquests  noms són el productor Arthur Freed, els directors Stanley Donen i Vincente Minnelli, i l’actor i coreògraf (i ocasional director) Gene Kelly.

De tots ells, potser sigui Vincente Minnelli el que tingui una “personalitat” cinematogràfica més acusada, caracteritzada per un ús prodigiós del color i uns moviments de càmera que ressaltaven encara més les seves extraordinàries coreografies.

Nascut a Chicago l’any 1903 i procedent d’una família d’artistes, Minnelli té una carrera teatral prou important com escenògraf i decorador a Broadway abans que fos cridat per Hollywood pel productor Arthur Freed, a les ordres del qual realitzaria 15 magnífics musicals entre 1943 i 1960. La seva consagració vindria amb Cita en San Louis (1944), que inaugura oficialment el musical modern, però al llarg de la dècada següent seria el responsable de títols tan destacats com Ziegfeld Follies (1946), El pirata (1948), Un americano en París (1951), Melodías de Broadway 1955 (1953), Brigadoon (1954) o Gigi (1958), que seria el cant del cigne d’un gènere que agonitzava davant els embats del temps moderns, l’amenaça de la televisió i els nous gustos que s’imposarien a finals de la dècada.

Quan va passar de moda, alguns crítics van apuntar que les pel·lícules de Vincente Minnelli eren massa “perfectes”, massa “sofisticades”. Ara, passats més de 30 anys de la seva mort, la seva figura resulta imprescindible per analitzar l’època més daurada d’un Hollywood definitivament desaparegut, de quan el musical i el cinema enlluernaven el món.

En aquesta conferència descobrim el seu extraordinari llegat.

– Títol original: “Els sumptuosos musicals de Vincente Minnelli”

– Any d’estrena: 2020

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Vincente Minnelli, Arthur Freed, Judy Garland, Fred Astaire, Lucille Bremer, Gene Kelly, Leslie Caron, Cyd Charise, Maurice Chevalier, Hermione Gingold…

6EC5E6860

També et pot interessar

El Cinema & els Trens

con No hay comentarios

El Cinema & els Trens

El tren ha estat un personatge més, sovint essencial, en algunes grans pel·lícules de la història del cinema.

SINOPSI

No és casual que una de les primeres pel·lícules de la història, rodada l’any 1896, sigui la que porta per nom L’arribada d’un tren a l’estació. En ella només hi sortia, en menys d’un minut, el que diu el títol: un ferrocarril que arriba a l’estació de La Ciutat. Sempre s’ha cregut, sense que s’hagi pogut confirmar la seva veracitat, que la primera reacció del públic va ser de terror, i pensant que el tren els aniria al damunt, fugien esperitats de la sala.

Des de llavors, el tren, com el cinema, ha acabat esdevenint símbol de progrés i civilització. I si bé un va permetre arribar, fins a l’arribada de l’aviació ben entrat el segle XX, a llocs impensables només unes dècades abans, el cinema ens ha donat els mitjans per expandir una altra mena de fronteres, a vegades més difícils de travessar: les mentals.

A la història del cinema, els trens han estat essencialment un mitjà de transport que ens han portat a llocs tan allunyats com a Kenya (a Memorias de África, 1985), o el llunyà oest (a El maquinista de la General, 1927). Però també el tren ha marcat la frontera entre els colons i els nadius americans (Union Pacific, 1939), o entre la llei i els llocs on no n’hi ha (Conspiración de silencio, 1955); ha estat l’escenari de perverses maquinacions (Extraños en un tren, 1951), de conflictes bèl·lics (El tren, 1964), de grans històries d’amor (Breve encuentro, 1945), del començament d’algunes (Antes del amanecer, 1995), o l’acabament d’altres (Locuras de verano, 1956). I d’una manera simbòlica, també la marxa d’un tren pot ser també la fi d’una etapa de la vida (Cinema Paradiso, 1989), o l’última oportunitat per retenir la innocència de la infantesa (Polar Express, 2004).

En aquesta conferència s’analitzen algunes (només algunes) grans pel·lícules de la història del cinema on els trens han tingut un destacat protagonisme, bé com escenaris de la història o com a intèrprets més o més involuntaris.

Si hi esteu interessats, reserveu bitllet de primera classe en un viatge on gaudireu de totes les comoditats i on us prometem una estona ben agradable. 

– Títol original: “El Cinema & els Trens”

– Any d’estrena: 2020

– Durada: entre 60 i 75 minuts

– Intèrprets: Buster Keaton, Peter O’Toole, Burt Lancaster, Marlene Dietrich, Robert Redford, Katharine Hepburn, Cary Grant, James Stewart, Meryl Streep,  Ethan Hawke…

6EC5E6860

També et pot interessar

1 2 3 4 8